Para seguir toda la actualidad desde Tarragona, únete al Diari
Diari
Comercial
Nota Legal
  • Síguenos en:

Una sequera històrica. Claus per afrontar-la

Reduir el malbaratament. La sequera de les darreres setmanes no ens deixa cap més alternativa que incrementar l’estalvi d’aigua en una època durant la qual més ens ve de gust gastar-la a dojo

| Actualizado a 04 agosto 2022 06:00
Montse Melià Roset
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Les imatges de la majoria dels nostres embasaments ens fa feredat aquests dies. Cap dels pantans de les conques internes de Catalunya arriba al 50% de la seva capacitat i només alguns de la conca de l’Ebre la superen. I és que la sequera que tenim és de les pitjors dels darrers lustres, si no la pitjor. Molts ens preguntem què hi podem fer si a més a més les pluges no abunden i els anuncis que ens fan els meteoròlegs no són gens favorables a què ens arribin aviat aquestes tan estimades pluges.

Certament, no és massa el que hi podem fer, més enllà de resar a la Moreneta com va dir un graciós conseller del tripartit. Probablement, tal com estan les coses no ens quedi més remei que estalviar aigua, cosa més difícil en ple estiu en plena onada de calor quan el que ens ve de gust és passar-nos les hores sota la dutxa. Però no hi ha alternativa, ara per ara hem d’estalviar. Dutxes curtes, desaigües curts, tancar l’aixeta mentre ens rentem les dents, etc. Tot allò que pugui ajudar a reduir el consum d’un bé que ens és escàs en aquesta llarguíssima onada de calor.

Tot i això, sabem que amb el que fem no en tindrem prou. El canvi climàtic és irreversible, ho sabem prou bé. Podem endarrerir-lo en el temps aplicant polítiques que redueixen sensiblement l’efecte hivernacle, que, si no ho fa tot el món, servirà de ben poc. S’ha d’insistir en la conscienciació de tothom, governs de tota mena i ciutadans. No hi tenim alternativa. Es fa difícil entendre els dirigents, com Trump, i les grans indústries, que neguen el canvi climàtic. No escolten els científics, o no els volen escoltar, I no volen veure la realitat. Resulta bastant evident que el canvi climàtic no l’ha provocat únicament l’acció humana. Existeixen els cicles climàtics naturals. Però també és evident que la superpoblació del planeta, l’abús dels gasos d’efecte hivernacle i en conjunt del comportament humà, hi estan contribuint.

Les glaceres de bona part de les nostres muntanyes estan en vies d’extinció. Sense anar més lluny fa unes setmanes una de grans dimensions es va desprendre sobtadament als Alps italians i va provocar la mort d’onze persones. Aquesta glacera es va desprendre a causa de l’escalfament global. Les altes temperatures creen una capa d’aigua a sota les glaceres que es tornen inestables.

Segons l’informe del Panel Intergovernamental del Canvi Climàtic (IPCC) el fet que el gel i la neu es fonguin són una de les deu amenaces provocades per l’escalfament global. Alteren els ecosistemes i amenacen infraestructures. Els científics veuen molt difícil poder prevenir l’esfondrament de les glaceres.

I, doncs, més enllà d’estalviar aigua, de fer una recollida selectiva dels residus o de comprar’ns un vehicle elèctric, què s’hi pot fer? Doncs hi ha tota mena d’estudis i propostes en moltes direccions.

En l’agricultura la tendència és apostar per cultius que necessitin menys recursos hídrics i per conservar molt millor l’aigua que utilitzem. Això vol dir agricultura més tecnificada, que aprofita molt millor l’aigua que dedica a fer créixer tomaqueres i altres productes dels horts. També hi ha projectes d’optimització de la producció. Consisteix a plantar junts productes que no necessiten la mateixa profunditat per les arrels o que creixen a nivells molt diferents i, per tant, els que creixen més poden fer ombra als de baix. Es tracta d’optimitzar la producció i l’espai, solucions n’hi ha i s’està investigant en aquestes solucions. Només s’han de buscar. I dur a la pràctica.

Per no parlar de la ramaderia. La manca de pluja redueix les pastures i l’alternativa és el pinso, que òbviament és més car. La ramaderia intensiva és perjudicial per al medi ambient, i no cal que ho digui cap ministre perquè és un fet. El millor és l’extensiva que aprofita els recursos naturals i permet una gestió més sostenible. I si volem ajudar a contenir el canvi climàtic que no quedarà altre remei que menjar menys carn perquè les grans explotacions ramaderes malmeten el planeta. Tothom va criticar a ministre Alberto Garzón quan ho va dir, però tenia tota la raó.

Però on l’aigua és un bé indispensable és en el consum particular, el que en diem aigua de boca. Més enllà de l’estalvi personal, hi ha altres mesures que es poden fer com ara per exemple l’aprofitament de l’aigua de pluja, per regar les plantes o pels desaigües. I, sobretot, no malbaratar. En l’àmbit col·lectiu s’està incrementant la construcció de dessaladores una bona solució per un país marítim com el nostre.

I ara, per ara, esperem que plogui a la tardor i, si cal, li demanarem a la Moreneta.

Comentarios
Multimedia Diari