Para seguir toda la actualidad desde Tarragona, únete al Diari
Diari
Comercial
Nota Legal
  • Síguenos en:

Vacances. Problemes d’estiu amb ulls de turista

Afortunats. Tarragona té sort de tenir una platja urbana com el Miracle. Feia temps que no hi anava. Impecable, transparent i amb peixets, trobo
a faltar algun lloc on canviar-se de roba com les casetes antigues

| Actualizado a 13 agosto 2022 07:00
Griselda Pastor
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Temas:

Nascuda a Tarragona, Griselda Pastor és corresponsal de la Cadena Ser a Brussel·les des del 1998.

Surto de l’aigua. Em lligo el mocador per sobre el pit i atravesso la sorra. És d’hora. Feia molt temps que no testava l’aigua del mar a la platja del Miracle. Transparent i amb peixets. Impecable penso mentre pujo a poc a poc les escales.

Miro al voltant i sé que alguna cosa em manca. La font no és per rentar-se els peus. Hi ha un noi que hi beu. Les dutxes han d’estar en algun lloc que no he estat capaç d’identificar. Però la sal m’agrada.

El meu problema és que davant de l’ascensor, el mocador degota. Miro a dreta i a esquerra però no veig enlloc a on podria canviar-me.

No sé pas com s’ho fa aquí la gent. Va al mercat amb el «pareo» enganxat a les cames deixant mentre caminen petits tolls d’aigua? O pot ser no van al mercat quan surten de la platja? Pugen fins a la Rambla amb els peus plens de sorra i la semarreta molla sobre el pit? O s’aixuguen al sol fins cremar-se la pell plena de cremes protectores?.

Desconec com s’ho fan per vestir-se i desvertir-se els que fan un banyet urbà entre feina i dinar

Em miro l’ascensor un altre cop. Miro la passarel·la i m’assento en un banc.

Fa calor, sí i el vestit de bany degota encara. Passa gent ja d’una certa edat corrent a ritme atlètic mentre em poso un vestit de tirants i faig baixar el mocador.

Queda prou ample per, sense no cridar massa l’atenció, fer baixar també les calces del «biquini» i posar els peus a dintre de les calces de cotó.

Ja està. Ho he arreplegat tot i banyador a la mà prenc l’ascensor, pujo la passarel·la i no em creuo amb ningú conegut.

Darrera meu tampoc no s’ha queixat ningú. Em pentino mirant cap al Balcó del Mediterrani feliç de confirmar que Tarragona té una magnífica platja urbana.

I segueixo caminant, encuriosida, és clar, per saber com s’ho fan per vestirse i desvestir-se els que la fan servir per un banyet urbà entre feina i dinar.

Vista la pasarel·la i l’ascensor, un vestidor no deu ser gaire cosa per quasi cap pressupost

Són problemes d’estiu. Quin goig, temps lliure i platja! És cert que una caseta com aquelles antigues, vista la passarel·la i l’ascensor, no deu ser gaire cosa a quasi cap pressupost. Però ja sóc als italians amb l’orxata sense sucre a la taula. Pentinada i vestida i d’esquena a la platja.

A la bossa, el llibre Teoria King Kong de Virginie Despentes. Cap relació amb això del temps lliure però recomanable per una reflexió general sobre el món. Recomanable fins i tot per l’estiu. I més sabent que el proper 1 de setembre a Mèxic la jove de 22 anys Roxana Ruiz serà jutjada i s’enfronta a una condemna de set anys de presó, acusada de matar a qui l’havia acabat de violar.

Comentarios
Multimedia Diari