Para seguir toda la actualidad desde Tarragona, únete al Diari
Diari
Comercial
Nota Legal
  • Síguenos en:

Visca Santa Tecla! I la sort que tenim de viure-la

Som allò que ens toca viure. I el meu darrer any està marcat per aquesta dualitat. El d’aquí i el d’allà, inseparable. I fa que, més que mai, ens convidi
a gaudir d’allò que som i tenim. Que visqui Santa Tecla i que visqui la vida!

| Actualizado a 23 septiembre 2022 07:00
Albert Mercadé
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Torna a ser setembre, torna a ser 23. Matinades per a tothom, que són mal de cap per a alguns. Sobretot per als qui ahir van estirar una mica més la festa. O per als més valents, que ni han dormit. Venen directes de barraques, com zombis encara, barrilet penjant del coll. Tot s’hi val, que era la vigília de la mestressa. Però com em deien sempre a casa: qui és bo per sortir, ho és per matinar. Cafè, ibuprofè i cap amunt, que ja sonen les gralles.

És Santa Tecla i hi ha l’anada a ofici. Espineta amb cargolins per als qui els agrada la cullera. Crema la pólvora, piquen els bastons. El seguici que ja balla. Pilars i cap a missa. És l’hora d’esmorzar. Això, els qui poden. N’hi ha que els toca córrer per trobar lloc a Dames i Vells. Didalet de Chartreuse i de pressa cap a plaça, que torna el seguici. Ara sí, la ballada més solemne: la de la plaça de la Font. Els nens que s’afanyen per posar-se a primera fila. Somriures i ulls joiosos. Els diables, l’Àliga, el Lleó, la Mulassa i els gegants. Passen balls un rere l’altre. I gairebé ja és la una.

S’han acabat les excuses, ara ja sí que tothom ha dormit prou la mona. Arriba el moment gran. Sona el toc d’entrada a plaça. Sant Pere i Sant Pau, Serrallo, la Jove i els Xiquets. La plaça plena de gom a gom. Domassos i estelades als balcons. El dia gran de la festa. Quan tothom vol lluir allò que val tantes hores suades al local. Tantes Santes Tecles a l’esquena i encara em poso nerviós. On anem? Segons? Doncs comencem a tancar pinya. I així se’ns faran les quatre. Les tres, si a tots ens va bé la diada. N’hi ha que sacrifiquen els pilars: és que a casa hi ha dinar de festa major. D’altres ja fa anys que l’hem donat per perdut.

A algun lloc ens faran alguna cosa ràpida, sense encantar-nos que comença la professó. Escalfament de luxe per al moment més gran. Ja són les vuit, Pla de la Seu ple. Trabucs, petards, pilars i enrenou. Aquí sí que no hi falta ningú. A l’uníson, que entra el Braç. 700 anys després i seguim aquí, als carrers. Que tot això ho fem la gent. Organitzant-nos. Festa popular, amb tot el que això comporta: festa que és també un acte polític, de reivindicació i de resistència. En una ciutat massa sovint segrestada pels complexos i les batalletes de campanar, és un orgull dir que Santa Tecla és la millor festa major dels Països Catalans. I que ho és, per sobre de tot, gràcies a la seva gent.

I mentrestant...

També és setembre, també és el dia 23. Les matinades són, com cada dia des de fa set mesos, el so de l’artilleria. La Irina m’escriu per explicar-me que a Izium, al nord-est d’Ucraïna, continuen desenterrant cadàvers de les fosses comunes. Ja en van 440. Molts estan mutilats i tenen les mans lligades a l’esquena. Execucions sense pietat en una ciutat que ha estat mesos sota ocupació russa.

De bon matí, les televisions de tot el món ensenyen com Vladimir Putin anuncia el que feia mesos que es temia. El que abans era una «operació militar especial» ara canvia de fase i ja comporta la «mobilització parcial de la població».

Traduït: 300.000 reservistes que seran cridats a files per anar al front. 300.000 vides més abocades a una guerra que ni han triat ni porta enlloc. L’espiral del dolor que s’eixampla. Més carn al canó. Una mobilització que Rússia només ha declarat tres cops a la seva història: per la I Guerra Mundial, per la II Guerra Mundial i ara.

Alguns –pocs– criden contra la ignomínia d’una guerra a Europa al segle XXI. 1.300 detinguts a les –poques– protestes que, amb minsa convicció, intenten evitar allò que ja sembla inevitable.

Com inevitable és també la pregunta: i si això tampoc li serveix a Putin per poder endur-se alguna cosa d’Ucraïna que s’assembli mínimament a una victòria?

Comentarios
Multimedia Diari