La prioritat és aturar la guerra

El 24 de febrer es va iniciar, amb el suport de Bielorússia, l’atac armat de la Federació russa contra Ucraïna.

Com es diu en el comunicat signat per 342 professors de dret internacional i relacions internacionals, a través de la seva associació espanyola, aquest atac constitueix una violació de la prohibició de l’ús de la força (article 2.4 de la Carta de les Nacions Unides), del dret a la igualtat sobirana d’Ucraïna i del respecte a la integritat territorial i a la independència política protegits per la Carta.

Igualment, vulnera l’obligació de resoldre les controvèrsies per mitjans pacífics (art. 2.3). L’acció russa no es pot justificar per cap de les dues úniques excepcions que el Dret Internacional admet a la prohibició de l’ús de la força, que són la legítima defensa que exigeix un atac armat previ i l’autorització del Consell de Seguretat.

Igualment, el dret internacional estableix la nul·litat d’una adquisició territorial realitzada mitjançant l’amenaça o l’ús de la força per part d’un Estat contra un altre.

Qualsevol guerra té com a efecte immediat la vulneració massiva dels drets humans i aquesta no és una excepció. No només les llibertats d’expressió o de reunió, de circulació o de residència, sinó el dret al treball, a l’habitatge, a l’educació, a la salut resulten greument afectades per un estat de guerra.

Els desplaçaments massius a tercers països són la mostra més gràfica de com d’un dia per un altre la vida de milions de persones pot canviar dramàticament.

A banda de les víctimes entre els combatents d’ambdues parts, cada vegada es documenten noves vulneracions del dret internacional humanitari, la branca del dret internacional que s’ocupa de la protecció de les persones civils i els béns civils durant els conflictes armats.

Per tant, és oportú recordar que, entre altres accions, està prohibit: dirigir intencionalment atacs contra la població civil o contra béns civils, és a dir, béns que no són objectius militars; atacar o bombardejar, per qualsevol mitjà, ciutats, pobles, habitatges o edificis que no estiguin defensats i que no siguin objectius militars;

dirigir intencionalment atacs contra edificis dedicats a la religió, l’educació, les arts, les ciències o la beneficència, els monuments històrics, els hospitals i els llocs on s’agrupen malalts i ferits, sempre que no siguin utilitzats amb objectius militars; emprar armes, projectils, materials i mètodes de guerra que, per la seva pròpia naturalesa, causin danys superflus o patiments innecessaris o tinguin efectes indiscriminats.

Totes aquestes accions estan qualificades com a crims de guerra. Tampoc està permès atacar una central nuclear d’energia elèctrica, com la de Zaporíjia, encara que sigui objectiu militar, quan l’atac pugui produir l’alliberament de la radiació i causar, en conseqüència, pèrdues importants a la població civil.

La prohibició inclou altres objectius militars localitzats a prop d’una central nuclear, si es pot produir el mateix efecte. A més la Federació russa està utilitzant tant municions en raïm (no és part en la Convenció que les prohibeix, de 2008) com bombes termobàriques o de buit, de gran poder destructiu i difícilment compatibles amb les normes vigents.

En particular, serà molt rellevant el Conveni IV de Ginebra de 1949, aplicable a l’estatut de la població civil a les zones ocupades.

Des del punt de vista jurídic no hi ha dubte que Rússia i Bielorússia són els Estats responsables d’un fet internacionalment il·lícit i han d’assumir les conseqüències d’aquesta responsabilitat internacional, així com cessar immediatament en el comportament il·lícit.

A més, el president Vladímir Putin i els altres responsables polítics i militars que han planificat, preparat i executat la invasió militar han comès un crim d’agressió tipificat en una esmena a l’Estatut de Roma (art. 8 bis), i en són responsables individualment en l’àmbit penal.

Ara bé, ni la Federació Russa ni Bielorússia, ni Ucraïna són parts en l’Estatut de Roma de la Cort Penal Internacional. Però Ucraïna ha acceptat la jurisdicció de la Cort sobre presumptes crims que passin al seu territori, a partir del 21 de novembre de 2013, en cas que la Cort decideixi exercir-la.

I el fiscal de la Cort, Karim A.A. Khan, ha obert, el 28 de febrer, una investigació sobre la situació a Ucraïna, en relació amb la possible comissió de crims de guerra i crims contra la humanitat, perquè la jurisdicció sobre el crim d’agressió presenta obstacles tècnics importants.

Sense perjudici d’aquestes consideracions jurídiques, inclòs el dret a la legítima defensa que el dret internacional atorga a Ucraïna, em sembla evident, per la seva trajectòria i característiques, que un dirigent com el president Putin no canviarà de criteri només per les sancions o les amenaces d’accions militars que puguin venir d’alguns països occidentals.

I, si aquesta és l’única via de reacció que tenim, el risc d’escalada militar és evident.

Per aturar la guerra abans d’una ocupació completa d’Ucraïna només veig dues possibilitats i les dues, a hores d’ara, em semblen ben difícils. Totes dues poden ser afavorides per la resistència d’Ucraïna i l’impacte de les sancions.

La primera seria algun tipus de pressió interna a la Federació russa tan forta que obligui Vladímir Putin a fer marxa enrere.

La segona, en la qual podem ser més proactius, és que es construeixi un espai de diàleg multilateral, prou ampli i prou obert en els plantejaments, que deixi en un segon pla el discurs bèl·lic i ofereixi a Putin una via de sortida que tingui en compte les seves preocupacions o els seus interessos de seguretat.

Si res d’això no es produeix, tots en patirem les conseqüències, i no només la població ucraïnesa, encara que, eventualment, algun sector com el de la venda d’armes es vegi beneficiat i faci pujar el PIB d’alguns països.