La retroexcavadora de Wyngaerde

Què dibuixaria avui Van den Wyngaerde? Des de la mateixa perspectiva de fa 450 anys immortalitzaria el braç d’una retroexcavadora destruint una graderia de l’Amfiteatre que ell va immortalitzar en ple Segle d’Or. Construir i destruir. Ho fa l’home i ho fa la natura. També les vibracions dels trens. Això darrer, però, dorm en l’arena de les suposicions. Adif ha adjudicat a UTE (mireu el BOE) un milió i mig d’euros per retratar la realitat del monument romà, com el dibuix de Wyngaerde. Però no faran servir carbons, més aviat tecnologia punta, BIM (Building Information Modelling). Es farà un model bessó del monument, tant estàtic 3D BIM com dinàmic, amb sensors, modelització, sistemes de comunicació i connexió a distància. Una espectacular virgueria de 120.000 euros.

El dibuix del flamenc no passarà mai de moda, però la retroexcavadora que picota la grada a punt de caure queda una mica arcaica al costat de tants megabits. Sí Google Earth ens fa una foto quedarà ben lluïda. Si pot ser amb el braç de la màquina estirat i tocant els falsos carreus, millor, que no ens puguin dir dropos. Avui s’hi veu perfectament la bastida que sustenta el nyap reconstruït matusserament els anys 70.

Però no podem comparar com estava el monument en l’època de Wyngaerde. I es que Tarragona no figura al considerat el Google Earth del segle XIV. El primer volum de Civitates Orbis Terrarum es va publicar a Colònia el 1572. No he trobat la nostra capital imperial en cap dels volums; fins a sis si comptem el que va veure la llum al Segle d’Or, el 1617, en ple floriment del pensament, l’art i les lletres, però amb necessitats que no passaven per reconstruir monuments, si no era per imperatiu bèl·lic.

Aquest gran atles de ciutats, editat pel clergue, teòleg i editor de Colònia, Georg Braun, i gravat en gran part per Franz Hogenberg, va contenir mig miler de perspectives a vista d’ocell i mapes de ciutats d’arreu del món. A nivell peninsular figuren Bilbao, Toledo, Cadis, Sevilla, Santander, Màlaga (...) però no el que quedava de la Tarraco Imperial.

Va ser concebuda com a una obra complementària del considerat com a primer gran atles modern, l’obra d’Abraham Ortelius de 1570, Theatrum Orbis Terrarum. Si cau a les vostres mans –cosa poc probable– guardeu-lo com un tresor. El 1991 es va fer una edició limitadíssima de 998 exemplars, numerada i amb certificat notarial. Un original dels pocs que es van salvar de la mutilació de comerciants i col·leccionistes es conserva a la biblioteca de l’Institut Geogràfic Militar de Florència. Als que us agraden les curiositats, al foli 74 es menciona la misteriosa obra de Leonardo da Vinci El Sant Sopar, de Santa Maria delle Grazie, a Milà.

Si Tarragona aparegués entre les ciutats representades, veuríem que com d’altres urbis el seu relleu s’ha convertit en una entitat impossible de representar en un sol dibuix, POUM a banda. Realitat que defineix amb claredat profètica l’arquitecte holandès, Rem Koolhaas, precisament a la introducció de Ciutats del món, el llibre que l’editorial Taschen ha elaborat en base a l’extensa obra d’Ortelius. Diu «les nostres ciutats s’han tornat monstruoses. Inacabables, impossibles de representar, incomprensibles i, en gran mesura, disfuncionals». La Tarragona de fa mig segle no té res a veure amb l’actual. Construir destruir; aquesta és la llei. Aquest gran arquitecte dels nostres temps afirma que «les ciutats són cada cop més genèriques i homogènies; en un món que sembla tornar-se cada cop més uniforme».

Tarragona no figura en el ‘Google Earth del segle XVI’, però sí en els sis dibuixos corogràfics anteriors del flamenc Van den Wyngaerde, Anton de nom de pila. L’any 1563 ens va visitar seguint una estela per una seixantena de ciutats peninsulars per encàrrec de Felip II. De Tarragona es conserven dibuixos de dues vistes generals; una de la costa i tres detalls de l’Amfiteatre. Els originals es guarden a cavall entre el Victoria and Albert Museum de Londres i l’Ashmolean Museum d’Oxford.

Civitates Orbis Terrarum complementava Theatrum Orbis Terrarum, afegint una valuosa informació del territori i els usos dels espais. Wyngaerde ens permet viatjar a la Tarragona del segle XVI, i treu punta al gènere corogràfic. És un gènere gairebé inseparable de les històries de les ciutats. O sigui, avui sortiria la retroexcavadora, segur! Les inscripcions que acompanyen els dibuixos són també complement fonamental de l’obra que s’ha de mirar amb lupa i deteniment. De lupes en podeu aconseguir a un preu raonable. Segur que a La Capona en tenen els amics de Combinats. Ara, si voleu pujar el llistó, apunteu aquest llibre Ciutats del Segle d’Or: Les Vistes Espanyoles d’Anton van den Wyngaerde. Aquí sí que trobareu les imatges de la nostra ciutat imperial.

Una vista us portarà a l’altra per entendre el pa que s’hi donava a la ciutat en ple Renaixement. Les portes us les obre una obra imprescindible de Lluís Pons d’Icart, Les grandeses de Tarragona, editat a Lleida l’any 1572. Van den Wyngaerde i Pons d’Icart, per cert, es van conèixer, i aquí la cosa ja s’embolica.

El mateix any, Pons d’Icart escriu el manuscrit del Catàleg dels arquebisbes que són estats de la metropolitana església i antiquíssima ciutat de Tarragona. No es va publicar llavors. Estava dedicat a l’arquebisbe Gaspar Cervantes de Gaete, personalitat distingida de la Inquisició Espanyola, i parent del conegut autor del Quixot. Tarragona segueix sent molt quixotesca, amb retroexcavadores lluitant contra monuments.