Les cartes al director del dia

La campaña del Partido Popular

El Partido Popular insiste en su particular campaña electoral, o sea, vuelven con sus promesas, otra vez pretendiendo que hayamos olvidado todo el desbarajuste de recortes y corrupción que les acecha. En un tono altamente cínico repiten sus ofrecimientos; rebajar impuestos, ahora después de cuatro años reclamando la rebaja del IVA cultural nos presentan un rebaja del 21 al 10%, por cinismo que no quede.

La campaña del Partido Popular la quieren basar en que ya salimos de la crisis, no sé donde miran, a lo mejor se lo podrían preguntan a los 4,5M de desempleados o quizás mejor a los padres de esos 2M. de niños que forman lo que se denomina pobreza infantil. En estos cuatro años de gobierno del Partido Popular han convertido España en un país desilusionado. Solo con unos pocos casos deberían avergonzarse, aunque eso de avergonzarse, en el Partido Popular es difícil. ¿Por qué callan/otorgan la oposición y sobre todo los sindicatos? A ver si el 24 de Mayo, se lo recordamos, ya que a la oposición y sindicatos solo les preocupan sus poltronas.

Emili Roca Miguel

(La Nou de Gaià)

La recuperación llega a los hogares

El comercio minorista registró en 2014 su primer aumento de ventas y de empleo desde 2007. Durante el último mes del año, por ejemplo, las ventas interanuales se dispararon un 5,4%. Los datos hablan de una reactivación del consumo que debe representar un punto de inflexión esperanzador en la superación de la crisis. Ese balance positivo del comercio minorista significa que la recuperación ha comenzado a llegar a las economías domésticas.

Valentín Abelenda Carrillo

(Salt)

Més passió i menys queixes

Fa uns dies, vaig llegir a la premsa una entrevista que li feien al mestre i expert en educació, Richard Gerver, i veient l’èxit que va tenir aplicant metodologies innovadores en el pitjor institut del Regne Unit, una, com a docent de Secundària de l’àrea de Música d’un centre d’alta complexitat, se n’adona del lluny que estem a l’hora d’impartir les classes a uns alumnes que segurament, potenciant des de totes les àrees, la seva vessant creativa i des de la innovació, en trauríem un rendiment més alt.

Però desgraciadament, el que contínuament seguim escoltant en reunions i avaluacions és una llarga llista d’insuficients i comentaris entorn dels alumnes, que en molts casos, ni de bon tros, s’acosten a la realitat que ells viuen ni tampoc es corresponen amb les aspiracions que molts d’ells tenen, però que per a l’alumne poden ser significatives, tot i estar a vegades lluny del currículum establert. És cert, que s’estan implantant les TIC ,des de totes les àrees, a les aules, però també, cal treballar les emocions i els sentiments tenint en compte el que Howard Gardner parla en els seus escrits sobre les Intel·ligències Múltiples i això implica aprofundir i conèixer més aquelles personetes que tenim al davant i que anomenem alumnes.

Però per arribar a aquest aprofundiment de la persona, també si ha d’implicar tot el centre educatiu amb la creació d’un projecte comú i en el que tots els professionals s’hi vegin reflectits i involucrats, tot això liderat per la figura del director/a, que des d’una llarga experiència pedagògica i de coneixença de la realitat on treballa, pugui marcar unes directrius que portin el centre educatiu cap un altre terreny en el que els alumnes s’hi sentin identificats, sense perdre de vista, tot al contrari, la cultura de l’esforç. Clar que tot això passa d’una banda per ser docents vocacionals, professionals i no oportunistes, amb el que tot això comporta i d’altra, estar al dia en educació. Però sobretot, com diu el mestre R. Gerver “més passió i menys queixes”.

M. Montserrat Esporrín Pons

(Tarragona)