Les cartes al director del dia

Gràcies, Dinamarca

Per a Catalunya, Dinamarca s’ha convertit en una mena de far de la llibertat dels pobles. De fet, aquesta és una històrica resolució que, per damunt de tot, vol aprofundir en la pau i la democràcia a Europa. Perquè queda clar que proclamar una crida al diàleg pacífic i democràtic entre Catalunya i Espanya és quelcom que haurien de promoure tots els demòcrates d’arreu del món, independentment de la seva nacionalitat. També és important remarcar que els danesos han entès, a la perfecció, que la identitat catalana no està basada en l’etnicisme. Gràcies, Dinamarca .

Josep M. Loste

(Portbou)

Viure amb l’esquena dreta

Llegeixo amb la més gran perplexitat la següent notícia: «Un centenar i mig d’artistes, crítics, escriptors, arquitectes i acadèmics es mostren ‘preocupats per la deriva de la política cultural’ de Barcelona, tal com exposen en un manifest divulgat ahir a favor d’una ‘democratització urgent i real de les institucions culturals’. Juan Goytisolo, Juan Marsé, Beth Galí, Oriol Bohigas, Cesc Gelabert, Lluís Homar, Lluís Pascual, Maruja Torres, Marina Rossell i Manuel Huerga, entre d’altres, critiquen ‘el recent canvi en la direcció del CCCB per càrrecs de partit’ i el ‘cop de mà en el Macba, assestat amb nul·la transparència’, entre altres temes.»

Però, que volen aquesta gent? Per cenyir-me únicament a l’enfant terrible Oriol Bohigas (Creu de Sant Jordi, Medalla d’Or al Mèrit Artístic de la ciutat de Barcelona, etc.), en el període que va exercir de regidor de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona va instigar amb tenacitat digna de millors propòsits la liquidació de l’admirable Museu Clarà, el màxim escultor del Noucentisme. Va ser el ‘profeta’ que organitzà sonades manifestacions per tal de desacreditar la continuació de la Sagrada Família. Batallà –amb Beth Galí– per tal d’instal·lar a la Sala Oval del MNAC el ‘mitjó’ de Tàpies. Totes aquestes accions –vegeu hemeroteques– van rebre l’oposició de les entitats culturals i de la ciutadania. I ara ens vol convèncer, ai!, que vol «democratitzar les institucions culturals». Sembla que el que volen tots plegats és seguir remenant les cireres...

Jordi Pausas

(París)

Desnonaments i suïcidis

Tinc una pregunta, o millor dit, em faig una pregunta: com és que ni les televisions ni les ràdios ni la premsa escrita (casos excepcionals a banda) no es fan ressò dels desnonaments i suïcidis patits a Espanya? Tenen ordres, directrius, insinuacions o, senzillament, amenaces dels qui manen per no dir-ho? Tothom sabem que la publicitat i els anuncis són la supervivència dels mitjans de comunicació i que la ‘cosa pública’ és la millor mamella on xuclar però, un cop acceptat això: on queda la dignitat periodística? Si entenem que els mitjans informatius són, com el seu nom indica, per informar, per què amaguen una de les tragèdies més importants del país?

Segons diuen les últimes estadístiques conegudes, l’any 2012 es van produir més de 40.000 (quaranta mil) desnonaments de famílies, es calculen unes 160.000/200.000 persones. Això en un sol any, i la crisi va començar l’any 2007.

També, l’any 2012, hi van haver 3.559 suïcidis a Espanya. Indiscutiblement totes aquestes desgràcies no van ser a causa de desnonaments ni tancaments d’empreses ni pèrdues del lloc de treball. Però, quants van ser per aquests motius?

Pep Bessa

(La Móra, Tarragona)

Ridículo internacionalde la Generalitat

Decía Tarradellas que «en política se puede hacer de todo menos el ridículo». Pero parece que Artur Mas no sigue la razonable máxima de su antecesor. Resulta que hace uno días diez ‘diplomáticos’ del gobierno catalán fueron a Uruguay para ‘observar’ las elecciones uruguayas. Me pregunto qué pintan un grupo tan numeroso de ‘observadores’ catalanes en Sudamérica y cuánto nos ha costado la broma de tan imperioso y prioritario viaje entre vuelos, dietas, comidas, estancias, etc. Pero el colmo es que Uruguay ha dejado en evidencia a la Generalitat y ha negado haberles invitado nunca. Dejando de lado el evidente descrédito internacional, sugiero a la Generalitat que, en vez de gastar nuestro dinero en ‘observar’ elecciones extranjeras, lo destine a ‘observar’ los servicios sociales y la sanidad en Cataluña. Mucho mejor nos iría.

Carmen B. Fernández

(Calafell)