Les comunicacions del sud de Catalunya

Des de qualsevol punt de les comarques del sud de Catalunya patim greus deficiències per poder arribar a Tarragona i Barcelona. Ho sofrim per carretera i, a la vegada, disposem d’un tren rodalies amb tantes deficiències que saps quan surts de l’estació corresponent però gairebé mai arribes a l’hora que tens previst.

De poblacions com Ulldecona o Gandesa, i les poblacions d’aquestes comarques, si pretenem viatjar a Barcelona per carretera ens veiem obligats a pagar les tarifes de l’autopista. Un cost afegit que per als catalans que vivim a les ‘més enllà de l’Ebre’ viatjar amb el cotxe propi o el trasllat de les mercaderies que portem a altres indrets o importem, tenen un cost escandalós.

Disposem de carreteres relativament bones si el trànsit no s’hagués incrementat. Les nacionals 420 i la 340 estan com fa trenta anys però el trànsit s’ha multiplicat per tres. Lògic, doncs, que les deficiències d’aquestes carreteres de primer ordre sense desdoblament, amb un sol carril d’anada i un de tornada, provoquin que si has d’arribar sense ensurts i puntual et veus obligat a agafar l’autopista amb un cost entre anar i tornar d’uns 40 euros fins a Barcelona, o més, segons l’entrada on t’hi introdueixes. Cal reconèixer que l’obertura de l’autovia entre l’Ametlla i Tarragona millora la comunicació i abarateix el cost.

Per l’autopista arribes a Barcelona amb una mitjana de dues hores, incrementant el cost amb aquest pagament de 40 euros que dobla el cost d’un viatge ordinari. Per les carreteres gratuïtes pot variar entre 3 i 4 hores per cobrir menys de 200 quilòmetres que ens separen de Barcelona. Tot depèn, doncs, si disposes o no de temps a perdre per les carreteres i si vols mantenir una comoditat i seguretat viària, desplaçant-te per carretera o autopista.

Comparativament amb la majoria de les regions d’Espanya, Catalunya no disposa d’autovies. Vet aquí que qualsevol passatge o mercaderia incrementa el seu cost ben considerablement. Però en el cas del sud de Catalunya encara resulta pitjor. Els nostres trens que són tercermundistes no supleixen aquesta necessitat de comunicar-nos ràpidament i còmodes amb Tarragona, capital de província, i amb Barcelona. Els trens regionals que fan cap a Barcelona, passant per Tarragona, com he advertit adés, sabem quan surten però no sabem quan arriben. I no crec que sigui culpa dels professionals que hi treballen; em consta hi posen tots els seus coneixements per aconseguir els mínims de retards i obstruccions als viatgers. Novament ens trobem que es construeixen vies d’AVE arreu d’Espanya, on s’hi perden diners ‘a xorro fet’, molt eficients però de dubtosa necessitat, i nosaltres disposem d’una sola via, des de Móra la Nova o des de Ulldecona, per atendre els trens que arriben de Saragossa o de València. Novament, el nostres trens com les nostres carreteres estan col·lapsats, i per manca d’inversions estatals no disposem d’unes infraestructures adequades als temps d’avui.

Això mereix una profunda atenció. La N-340 és la carretera que sofreix la sinistralitat més alta de Catalunya i possiblement d’Espanya. Els morts i accidents s’hi sumen a diari. El trànsit rodat dels camions que arriben d’Andalusia, Múrcia, València i els propis catalans, per evitar el pagament de l’autopista, amortitzada des de fa anys però caríssima per transitar-hi, passen per aquesta via de carrils simples i entorpeixen la resta dels vehicles. Tres o quatre camions, un al darrere de l’altre, provoquen cues que des de Castelló s’allarguen fins a l’Hospitalet. Amb menys intensitat, també la N-420, però amb més deficiències, sofreix semblants dificultats. Tenim Gandesa on la seva variant està aprovada des de fa 20 anys, que als darrers tres pressupostos de l’Estat s’ha habilitat l’humiliant partida de 5.000 euros perquè no es vol construir. Aquesta carretera és la sortida natural d’Aragó, la Rioja i el País Basc, a la Mediterrània. A Gandesa s’hi acumulen cues de vehicles de quilòmetres els divendres i la majoria de festes com Setmana Santa. Corbera d’Ebre o Riudecols tampoc no disposen de variant, malgrat haver-la aprovat des de fa anys. El tram de Móra a Falset, malgrat les reiterades reclamacions dels alcaldes de la zona, disposa d’un ferm amb moltes deficiències.

I per tren, malgrat d’existir doble via, entre València i Tarragona, tenim diferents trams, sobretot els que ens afecten a la gent de l’Ebre, d’una sola. Per passar qualsevol comboi ràpid, els trens regionals s’han d’aturar per deixar-los circular. Però per més Inri és per on ha d’obrir-se el Corredor del Mediterrani, que es va construint a marxa tan lenta que Tarragona i les seves comarques perden inversions milionàries en cada moment.

Conseqüentment s’ha de doblar la carretera N-340 i construir immediatament les variants de Gandesa, Corbera i Riudecanyes. I referent al ferrocarril, ja és hora que el Corredor del Mediterrani comenci a funcionar i no es vagi allargant any rere any. Quant als trens regionals, cal solucionar els gran retard que hem de sofrir igual els veïns de la Terra Alta, Ribera i Priorat, per la línia Saragossa-Tarragona, i els trams d’Ulldecona, de cara al sud i nord per evitar ser un altre cul de got.