L’esperit de la Diputació de Tarragona

«I soc i molt i molt conscient que nosaltres sols ni que tinguéssim 70, 72 o 74 diputats, nosaltres sols deia, no podríem construir Catalunya». Són paraules d’un president de la Generalitat –no de cap president recent, certament– però són també una veritat com un temple. 
Cap partit, cap coalició de partits, cap ideologia pot construir una societat amb progrés i fraternitat per a tothom quan s’exclou la meitat o una bona part d’aquesta societat. Catalunya o Tarragona han avançat quan els catalans i els tarragonins ens hem posat d’acord i hem assolit acords. En canvi, dividits i polaritzats perdem, i perdem tots. 

Dic això perquè fa uns dies el ple de la Diputació ha aprovat per unanimitat els pressupostos de la corporació per a aquest pròxim 2022. Tots els partits polítics representats, Govern i oposició, ens hem posat d’acord per elaborar uns comptes que seran bons per als habitants de les comarques de Tarragona.  

Des del grup del PSC hem fet un esforç realment notable per aconseguir que l’empremta social es notés en aquests comptes. En concret, el pla d’acció municipal per a l’any vinent serà de 31 milions d’euros, la qual cosa nodrirà de recursos els ajuntaments de la demarcació. S’ha incorporat una partida de 500.000 euros per afavorir la digitalització entre la gent gran mentre que es crea un fons de 3 milions d’euros destinat a inversions en cultura, esports i joventut. Així mateix, es manté la dotació adreçada a les campanyes de recollida selectiva amb una dotació de 600.000 euros. Vull remarcar que totes aquestes accions van en la línia dels O.D.S. –els objectius de desenvolupament sostenible– fixats per les Nacions Unides. Accions locals però de mirada gran, amb visió de futur, sempre ho hem dit.

També molt important, aquest augment del pressupost de 150 a 180 milions d’euros ha estat possible gràcies a l’aportació dels diners de l’Estat aconseguits, al seu temps, gràcies als fons que ens arriben de la Unió Europea després de l’acord assolit pel president Pedro Sánchez al seu dia amb els dirigents europeus. 

És a dir, la col·laboració a les institucions, des de la lleialtat, és el que dona resultats. La col·laboració, no la confrontació. El diàleg, la negociació i l’acord, no la voluntat d’exclusió. Els xocs de trens, com determina el més pur i elemental sentit comú, acaben en desastre. Però el més important, el que és substancial, és que la Diputació demostra que és possible arribar a acords transversals si hi ha la voluntat política per  fer-ho possible. I qui se’n beneficiaran seran tots i cadascun dels més de 800.000 habitants de les comarques de Tarragona.  

És el que jo anomeno l’esperit de la Diputació. Aquesta determinació de superar les diferències per garantir el bé comú. 

Aquest esperit de la Diputació és el que condueix a l’acord i aconsegueix que les coses vagin a millor. Tant de bo aquest esperit i aquesta manera de fer  política es traslladi a altres institucions. Si es fa, tots i totes en sortirem guanyant. Tots i totes, sense exclusions. A nosaltres mai ens faltarà la fermesa per fer-ho possible. La nostra mà està, i estarà, estesa.