L'exèrcit torna als barris de Ciutat del Cap

La solució? El fenomen dels crims violents no és nou a la ciutat: va arribar a ser capital mundial i ara és onzena al món. Però sí que ho és que per intentar controlar-lo s’hagin desplegat els soldats

Lali Cambra

Whatsapp
Lali Cambra

Lali Cambra

Els American, els Hard Living, els Mongrels. Són les tres bandes (gangs) més grans de Ciutat del Cap. Però no són les úniques. Són un munt -se n’han comptabilitzat fins a més de cent- i tot i els seus noms d’orquestra carrinclona (els Nice Kids, the Firm, the Sexy Boys, els Junkie Funkie, els Corner Boys, Dixie Boys…), són letals: Ciutat del Cap, tot i ser destinació turística mundial, va arribar a ser capital mundial de l’assassinat fa uns anys i enguany s’ha posicionat en el lloc onzè al món, després de ciutats com Tijuana, Acapulco, Caracas o Ciudad Juárez. No és un fenomen nou, doncs. El que sí que és nou és que per intentar controlar un nou augment dels crims violents, el govern ha decidit desplegar per tres mesos l’exèrcit als barris de la perifèria de la ciutat, un fet que no succeïa des de l’Apartheid. 

En una imatge pròpia de l’Apartheid, els soldats patrullen barris amb bandes criminals

Els especialistes en gangs a Sud-àfrica diuen que el seu inici va ser qüestió menor, de barris i germanor, d’ajudar-se els uns als altres en moments d’incertesa amb la imposició de l’Apartheid, però la qüestió va canviar quan el govern racista va reallotjar forçosament milers de famílies (es calculen 50.000 persones, negres o mulates) a la perifèria. Els centres havien de pertànyer només als blancs. Misèria, atur massiu, absència d’Estat (o només presència repressiva), els barris van veure com augmentaven els robatoris i això va compactar més els gangs -constituïts com a grups d’autodefensa veïnal-, forçant-los després a especialitzar-se per sobreviure. I vaja si ho van fer: tràfic d’armes, de drogues, xarxes de prostitució i contraban. 
Diuen que l’exèrcit aquest cop ha estat rebut amb cert alleujament als barris, la gent farta d’haver de tancar-se a casa tan aviat com es fa fosc i a l’espera de rebre el còmput de morts que deixa la nit, el silenci trencat per les bales. Els analistes del tema en fan una altra lectura: la pressió als barris farà que els gangs siguin menys actius només durant aquest període de temps i/o farà que es traslladin a altres ciutats com Durban. I els gàngsters, a qui els agrada ser entrevistats fent el fatxenda ho diuen: «No pararem de fer negoci perquè l’ambient es caldegi. L’exèrcit vindrà i marxarà, però els clients sempre hi seran». Això va dir un American a l’agència de notícies IOL. El seu grup es dedica a la distribució de metamfetamina, marihuana, mandrax, prostitutes i armes. 

Sona proper, oi? La pressió policial a Barcelona, al Raval, fa que el crim es traslladi a la Mina. I viceversa. Tot i saber-ho, continuem repetint la mateixa no solució, globalment.
Treballo ara més en contacte amb El Salvador que amb Sud-àfrica. Els paral·lelismes són enormes. El Salvador també té una àmplia població desplaçada, bé per la guerra, bé per la misèria (o les dues coses) i, ara també, per violència dels gangs que, davant l’absència de l’Estat, han acabat oferint (i cobrant-se en morts) estructura, «llocs de feina», protecció. Les batalles amb la policia es cobren també en morts. Tant a Sud-àfrica com a El Salvador sembla que l’única manera de sortir de les bandes és fer-te fervent evangelista. 

Tot i sabent-ho, repetim els mateixos errors esperant resultats diferents. Bojos.

El Salvador ocupa el 22è lloc de les ciutats amb més assassinats del món de 2019. De fet, Ciutat del Cap és l’única ciutat no sud-americana entre les primeres 50 de la llista. Són ciutats de Mèxic, Veneçuela, Brasil, Hondures, Jamaica, El Salvador, Colòmbia (i quatre dels Estats Units). Són ciutats amb pobresa, però això no explica per si sol la criminalitat. Totes tenen armes accessibles, però això no explica sol el nombre de morts. Són, sobretot, ciutats de països amb la desigualtat més gran, i això, d’acord amb els experts, sí que té molt a veure amb la criminalitat, que s’acarnissa, a banda, amb els veïns amb menys recursos. 

La desigualtat s’està disparant de forma global. L’1% dels més rics ara ja posseeixen el 45% de la riquesa del món (segons la font, pot ascendir al 82%-Oxfam). Tot i saber-ho, aquí estem, repetint el mateix error esperant un resultat diferent. Bojos.

Periodista.Treballa a Metges Sense Fronteres, on cobreix diversos països d’Àfrica i Sud-amèrica. Abans va fer de corresponsal per a mitjans estatalas a Sud-àfrica. Va començar de periodista a Tarragona. 

Temas

Comentarios

Lea También