Lletres i bombes: Un aniversari intens

La primavera que hem deixat enrere, concretament l’onze de maig, ens va portar una d’aquelles coincidències singulars i ben poc corrents, el doble aniversari d’una de les personalitats literàries més importants que ha donat Tarragona, Olga Xirinacs. Complia 85 anys i, a més presentava el seu llibre número 85, Una bomba al jardí, una magnífica i sòlida col·lecció de poemes que publica l’editorial Stonberg dins la seva col·lecció d’art i poesia Zura.

Es diu aviat, 85 anys i 85 llibres, dues xifres coincidents que donen una idea real de l’abast de la trajectòria de l’Olga. Ella mateixa apunta al seu blog que cap membre de la seva família havia arribat fins aquesta edat i ella ho fa en plenitud de facultats, demostrant que la seva obra, lluny d’acomodar-se, segueix tenint una mirada original i una força comunicadora que no té res a veure amb l’edat. I, és clar, 85 llibres, un corpus gens habitual i ple de moments brillants i d’episodis clau.

I ja posats, gosaria dir que aquest capítol 85 de la història és un d’aquests, dels que romanen i marquen. Una bomba al jardí és un llibre singular, poderós i ben arrelat a la terra, als records i als somnis, tres llocs meravellosos per on escampar les arrels, tres llocs ideals per aferrar-se a la vida, a la creativitat i també a la memòria.

El llibre és un contundent i sòlid exercici de memòria, una memòria que faríem molt bé en no confondre amb la nostàlgia, ja que l’Olga s’enfronta al passat en un punt totalment aposat a la remembrança lacrimògena i el que fa és plantejar el record des d’una actualitat intensa i activa. El record no és en absolut un refugi sinó més aviat un punt des d’un agafar impuls per projectar-se endavant amb força. Capitanejar la pròpia vida i la gestió íntima del passat i dirigir-la cap on faci falta en cada moment, sense falses cerimònies de nostàlgia banal. Tot és intensitat i potència.

I sí, potser aquests temps incerts que ens toca viure resulten proclius a la pena, al desencís, a la pèrdua de punts sòlids d’ancoratge emocional i a la disminució de l’esperança, però l’Olga Xirinacs demostra amb Una bomba al jardí que es pot mirar enrere amb voluntat de cronista expert i establir els paràmetres de la pròpia història amb el preciosisme estètic d’un poeta i el rigor narratiu d’un novel·lista. Potser per això es dedica a evocar la seva infantesa amb la voluntat de rememorar aquella subtil inconsciència que et permet fer de tot i viure al tal del perill sense atabalar-se en absolut.

El llibre també és elegíac i passar per aquells records més recents, els que ens lliguen de manera indestructible a la gent que estimem, als detalls concrets que es converteixen en llaços perennes, una música, un lloc, un moment, un instant, fets irrepetibles i que, malgrat tot, atresoren una força evocadora absolutament contundent i que ens ajuden a mantenir la supervivència i els lligams amb tot el que ens envolta. I en aquest recorregut pels sentiments, l’Olga no oblida allò que té a veure amb l’espai que ocupem, amb el que hem ocupat. La natura, els paisatges, el mar, aquella Mediterrània que, com un privilegi especial pot contemplar cada dia des de la seva finestra, records de viatges o geografies mítiques acaben de donar forma global a un llibre envejable que demostra que l’Olga Xirinacs té moltes coses a dir i que sap com dir-les.

I a més, Una bomba al jardí té una virtut que han de tenir els bons llibres de poesia, un cop finalitzada la primera lectura, la d’impacte, la de la sorpresa, les següents permeten anar descobrint arestes i racons que van reforçant la ja de per sí sòlida arquitectura de l’edifici poètic i que ajuden a explorar amb més precisió i efectivitat els camins no evidents del poema.

Cervera ha publicat més de 50 llibres de poesia, assaig i narrativa, i ha guanyat diversos premis entre els quals destaca l’Edebé de literatura juvenil. Li agrada el Trinaranjus i llegir a l’ombra fresca d’una morera.