Aalguns no els agradarà sentir-ho, però el cert és que el nacionalisme català, quan torna rabiós, s’assembla molt més del que hom pensava a l’espanyol. Així ho demostren centenars d’airades reaccions que es poden llegir a Twitter arran de la decisió de la CUP de no investir Artur Mas com a president.
No són excepcions ni anècdotes. Els insults i desqualificatius (traïdors, botiflers, venuts, espanyolistes, putes, lletges,...) s’han convertit en norma, mentre el masclisme social ha corregut per la xarxa sense aturador. Sobretot, és clar, contra les dones de l’organització independentista, que també han rebut amenaces.
«Mireu-la, sí, és ella. Puta traïdora» és la piulada que, acompanyada d’una imatge de la diputada, Anna Gabriel ha forçat que el periodista Joan Guirado –que, segons ha transcendit, va estar vinculat a CDC i participà en el congrés de Reus el 2012– hagi dimitit dels seus càrrecs a la UGT i, també, a escriure articles en un diari imprès d’àmbit autonòmic.
Com és habitual, l’agressivitat i les sortides de to han estat molt més contundents entre usuaris sense responsabilitats públiques, però periodistes com la mediàtica Pilar Rahola han ajudat a encendre el debat i han arribat a dir-les de molt grosses, fins al punt d’aparentar un cert desvariejament: «La @cupnacional és tan antisistema que ho ha fet tot per consolidar el sistema espanyol a Catalunya». I encara més enllà: «Atenció, els agraïments pel NO de la @cupnacional cal enviar-los al CNI». De fet, vincular la CUP als serveis secrets espanyols o als obscurs interessos de Pablo Iglesias –i no sempre en to de broma– ha estat una constant entre els usuaris més processistes.
Divisió i disciplina
Per la seva banda, alguns dels directament interpel·lats, han estat més responsables, però no han pogut evitar la relliscada en alguns moments clau. En les darreres hores, el president de l’Assemblea Nacional Catalana, Jordi Sánchez, ha volgut mostrar-se imparcial en la seva aposta per la unitat dels partits, però la piulada que va fer en calent, pocs minuts després de conèixer la decisió de la CUP, el delatava: «A tothom que va confiar en l’ANC quan vàrem demanar vot a qualsevol opció independentista #27s i avui us sentiu enganyats, us demano perdó».
Com aquesta, n’hi va haver moltes. I algunes, fins i tot, de càrrecs electes de la CUP, com l’alcalde d’Argentona, Eudald Calvo, que defensava investir Mas i es va saltar la disciplina de partit: «La CUP no ha estat a l’altura del moment. Us demano disculpes». I és clar, des de l’altra banda de la barricada, alguns –tot i que molts menys– també van voler dir-hi la seva. Amb certa ironia responia a Calvo l’exmembre del Secretariat Nacional de la CUP, Xavier Monge: «Mil disculpes als centenars de milers de persones que van votar pensant que no investiríem Mas i que han pensat que ho podíem acabar fent».
La divisió, doncs, ja no és latent, sinó pública. Però no només dins la CUP, sinó en el conjunt del sobiranisme. El diputat d’ERC al Congrés, Joan Tardà, també va fer ús del Twitter aquest dilluns: «Si Mas fa uns pas al costat i cedeix la Presidència a un membre del seu partit, fem Govern i procés endavant». Algú ho havia de dir?