Oportunitat històrica

La vida, de vegades, t’ofereix oportunitats que, malgrat haver-les somiat i treballat per aconseguir-les, mai s’han fet realitat. El Reus Deportiu en té avui una d’aquestes. Els de la capital del Baix Camp, després de 36 jornades de competició, depenen d’ells mateixos per treure el cap a les eliminatòries per a l’ascens a Segona A. La tasca no serà gens fàcil, ningú no va dir que ho fos. Però la realitat és que l’equip ganxet, si és capaç de superar el Lleida Esportiu al Camp d’Esports, s’haurà classificat ja per disputar l’accés al futbol professional.

L’arribada de Joan Oliver i el seu projecte haurà fet diana a les primeres de canvi. Sí, ja sabem que l’objectiu final és pujar de categoria. Però el primer pas, òbviament, és quedar entre els quatre primers. En un ‘A Tocar Ferro’ previ a l’inici de la competició, evidenciava que l’entrada de saba nova al Reus Deportiu era sinònim de projecte ambiciós. Si fins aleshores el club tenia com a objectiu final la permanència, els nous propietaris aterraven amb l’objectiu de l’ascens. Però els meus dubtes se centraven en com acceptaria aquest canvi de rol el vestidor. La pressió d’estar entre els millors no té res a veure. Però la construcció d’una plantilla equilibrada entre veterania i joventut, entre gent de casa i de fora, i l’arribada de jugadors portuguesos joves, però no per això exempts de qualitat, ho ha fet possible. Això i la mà d’un tècnic com Natxo González, que viu la segona etapa a Reus, que ha sabut treure el profit d’aquests jugadors que han posat a la seva disposició. Tot plegat i la paciència. Quan les coses van venir maldades, aquesta virtut ha fet que el Reus Deportiu arribi a l’esprint final de la Lliga llançat i amb totes les opcions de fer història.

Ara és el moment. I la gent de Reus ho sap. Per això l’equip no estarà sol en un moment tan important. El més important. Diversos són els autocars que acompanyaran l’equip al Camp d’Esports. I és que els números del Reus en aquest tram final, el que decideix on ha d’estar cada equip sense tenir en compte el que s’ha fet fins aleshores, són exemplars. A les 12 últimes jornades ha sumat 27 dels 36 punts en joc, amb quatre victòries en els cinc últims partits jugats, les tres últimes de consecutives. Números que només poden convidar a l’optimisme.

Reus, una ciutat on l’hoquei sempre ha estat l’esport capdavanter, mira ara cap al polígon Agroreus, seu de l’equip. El futbol té una oportunitat històrica per fer un salt qualitatiu i no es pot deixar escapar. És el moment.