Passarel·la a la platja

La sorpresa que m’ha provocat la presentació sobtada de la passarel·la que «unirà el centre de la ciutat amb la platja» m’ha fet venir ganes de fer aquest escrit. Vagi per endavant el meu reconeixement a tots el tècnics tant de l’Ajuntament com del Port que discretament fa més d’un any que hi treballen. També vull manifestar que no sóc cap tècnic, però que com a veí de Tarragona, coneixedor del barri on està prevista la seva ubicació i usuari de cadira de rodes, voldria manifestar els primers pensaments que m’han vingut al cap en veure les característiques del projecte presentades pel diari.

En primer lloc, i quasi com sempre, les persones amb dificultats de mobilitat hi aniran per la porta del darrere (carrer Llúria, Armanyà, Adrià, Pons d’Icart...).

Cal fer sortir la rampa des de la part de dalt de les escales a la cantonada del carrer Pons d’Icart amb la Baixada de Toro? Si tal com es diu s’eixamplarà la vorera de Pons d’Icart, n’hi hauria prou eixamplant també la del carrer conegut com ziga-zaga per arribar fàcilment a la part baixa de les escales a l’inici de la passarel·la per creuar les vies. I fins i tot s’hi podria arribar pel vial William J. Bryant.

Cal que una passarel·la comenci a l’estació?, quan tenim un magnífic passeig Espanya que personalment considero totalment adequat per arribar on està previst que la passarel·la creui les vies.

Calen dos ascensors per a un trajecte de cinc segons i capacitat de 13 persones cada un? Penso que això seria una despesa del tot inútil donada l’existència de la rampa per accedir al passeig. I més greu, penso que seria un escarni per a les persones usuàries de l’estació.

Personalment canviaria els dos ascensors per una altra rampa en direcció a la Punta del Miracle. Perquè penso que volem acostar la ciutat a la platja i no tan sols al Port.

I si em permeten un últim suggeriment, el Port podria destinar els diners estalviats de la instal·lació i el manteniment dels dos ascensors a subvencionar el cost de manteniment de les cases Canals i Castellarnau.

Josep Lluís Ortiz

(Tarragona)