Patricis i plebeus

Tal distinció es remunta a l’època de l’Imperi Romà, on els primers s’enquadraven en les classes dirigents i els segons en les dirigides. A dia d’avui podríem acostar-nos lleugerament al que llavors representaven, distingint entre polítics i els altres. Traiem a relluir el tema donat que dijous passat en aquest mateix Diari, fruit d’una admiració que agraïm, del Sr. Morán Clanxet cap al nostre pare, Joan Vidal i Segura, glossava la seva trajectòria professional i tarragonina, titllant-lo de «patrici farmacèutic». No és ni de lluny la meva intenció corregir, sinó al contrari agrair el seu apunt, que posa en valor a personatges de la vida quotidiana que han donat molt a la societat i han rebut molt menys a canvi. Ja ho sabien ells que així seria, doncs la seva contribució era espontània, autèntica i desinteressada. Només concretar que l’epítet de «patrici», en l’època romana anava lligada a disposar d’una sèrie de prebendes i privilegis, cosa que no regia en els tarragonins de l’època que al costat del meu pare van treballar a fons per una Tarragona millor. I ho van aconseguir. Rematar el precís article del Sr. Morán, comentant la versió familiar més propera, de la qual va ser protagonista principal la seva dona, la nostra mare M. Cinta, sempre al seu costat, però en segon pla (propi d’aquells temps) i els esmentats cinc fills, que tots junts no li arribem ni a la sola de la sabata. Comentar sí, que ens van deixar uns valors, avui una mica passats de moda, com són l’honradesa, la bonhomia, la integritat i especialment el respecte als altres. Valors que hem intentat transmetre als nostres fills i néts, creiem que amb bastant encert. Gràcies, Sr. Morán.

Jordi Vidal i Pedrol

(Tarragona)