El 2022, el tabloide monàrquic ABC va entrevistar el Papa Francesc amb l’esperança que els digués el que volien sentir sobre Catalunya. Hi insisteixen fins a cinc cops, carregant les preguntes —fins i tot apel·len al terrorisme. Però Francesc és massa Papa per tan poc periodista. «No hi ha una única solució. Algunes zones han obtingut estatuts preferencials [...] i en d’altres [...] va sorgir un nou país. Ara bé, és aquest el moment de la solució definitiva per a Catalunya? No ho sé. Això ho han de dir vostès», diu abans d’esmentar Macedònia del Nord, l’Alto Adige i Escòcia. La resposta disgusta als entrevistadors, que alliçonen Francesc amb context, aviam si així respon bé: «Catalunya ja gaudeix d’una amplíssima autonomia legal i [...] una part importantíssima de la població rebutja el moviment secessionista». Noti’s: Amplíssima, importantíssima. Francesc no pica i manté la seva: Espanya té un problema antic i mal resolt. Diu: «No és un problema original. Ja ha passat en la història [...]. Potser trigareu anys o dècades, però cerqueu la manera de resoldre-ho». La peça també és interessant perquè li pregunten sense filtre per les dèries que la dreta espanyola arrossega amb Francesc (si és amic de l’esquerra, si menysprea els tradicionalistes...) i ell se’n surt tornant-los la pilota: «El perill és el clericalisme», etcètera. Però ja se sap: el pitjor sord és qui no vol escoltar.
