Premis a l’Excel·lència Empresarial

Aquest any n’hem fet 135. Tenir a tocar el segle i mig és sempre una xifra que, a escala humana, fa respecte.

A la Cambra de Tarragona ha estat justament aquest respecte, cap a les empreses, professionals i el territori que ens acull, que hem decidit viure aquest aniversari amb la mateixa il·lusió i voluntat de servei amb la que vam néixer un 4 d’abril de finals del segle XIX.

Déu n’hi do les vivències, experiències i també patiments que la societat ha experimentat en tots aquests anys: dues guerres mundials, una guerra civil, crisis econòmiques, dues pandèmies globals...

A tot això, i a molt més, s’hi han hagut d’encarar els 25 presidents i una presidenta que en els darrers 135 anys ha tingut la Cambra de Tarragona.

Arribats a aquest punt, i essent plenament conscient dels reptes que encara ens queden per resoldre, alguns coneguts i d’altres desconeguts, és just reconèixer que hem avançat força. Si els nostres avantpassats aixequessin el cap no se’n sabrien avenir de com ha canviat Tarragona en tots els sentits.

Vull pensar que la Cambra de Tarragona alguna cosa hi ha tingut a veure en tota aquesta evolució, gràcies a la nostra voluntat de sumar i contribuir al bé comú. Uns trets que ens han distingit sempre.

Tenia tots aquests pensaments al cap, l’altra dia, quan triava les paraules més adients per a la intervenció de benvinguda a l’acte de lliurament dels Premis a l’Excel·lència Empresarial, uns guardons de nova creació que, a partir d’ara, ampliaran el radi d’acció dels Premis a la Internacionalització, que hem atorgat durant més de 30 anys.

I de sobte me’n vaig adonar que igual no calien tantes paraules. N’hi hagués hagut prou amb donar les GRÀCIES, així en majúscula, a totes les empreses que en aquesta ocasió havien estat distingides. I fer extensiu aquest agraïment a tots els empresaris, emprenedors, comerciants, professionals... que ens han precedit en tots aquests 135 anys i han tingut la força, valentia i estima per empènyer Tarragona cap al futur, el nostre present.

Sense aquesta energia, sense aquesta voluntat de continuar endavant, malgrat les dificultats, no seríem el que som.

Vinc d’una família d’emprenedors i se molt bé els sacrificis que suposa i ha suposat sempre aixecar un negoci. Mai és un camí de flors i violes. Encara m’emociono quan penso en el pare, sempre fent el cor fort, sense rendir-se mai, malgrat que la processó moltes vegades anés per dins.

Per això valoro immensament a persones com José Luis García, Ana Vallés, Thomas Portune, Aida Acebal, Chiara Zona i Javier Lavernia. En nom de la Cambra de Tarragona, que tinc l’honor de presidir, us vull donar les gràcies per tot el que heu fet i feu cada dia. Tot el que ens heu donat i doneu cada dia.

José Luis García, president i fundador de Promociones José Luis, porta més de 60 anys enamorat de Tarragona. És un apassionat de l’urbanisme al servei del benestar de les persones, la qual cosa vol dir que José Luis no construeix habitatges, sinó llars. Lamento, profundament, que la retirada del POUM, entre moltes altres coses negatives per la ciutat, ens hagi privat d’un creixement orgànic i vital que ara flueix cap als municipis veïns. Em reconforta, però, que ell no perdi ni el somriure ni la il·lusió de quan va començar. Per això li hem lliurat el Premi a l’Excel·lència Empresarial, a una trajectòria exemplar.

Conec i admiro des de fa molt de temps a l’Ana Vallés. Les xifres i els èxits que ha aconseguit Sorigué, empresa que presideix, mereixen per si sols el nostre reconeixement. Però Sorigué no en tenia prou. La seva labor de mecenatge és una forma admirable de retornar a la societat tot el que aquesta li ha donat. I l’aposta ara pel foment dels valors lligats a l’economia circular i la responsabilitat en totes les vessants: la social, mediambiental i de governança l’han fet mereixedora del Premi a l’Empresa Responsable.

Qui no coneix el ventolín? Aquest aparell que s’usa per a diferents i variades afeccions i tractaments per via respiratòria. Doncs bé, es produeixen a l’Arboç i per a tot el món. H&T Presspart fabrica aquesta i moltes altres solucions i ho fa amb una estratègia de producció i gestió basada en un model de digitalització que és tot un referent a nivell nacional i internacional. Al capdavant s’hi troba Thomas Portune. Per això ha rebut el Premi a la Digitalització i Innovació.

A Vila-seca s’hi aixeca el centre logístic de referència, dins i fora de les Comarques de Tarragona, dedicat a la distribució a l’engròs i exportació de productes de consum i bricolatge. Elektro 3, sense fer soroll, amb discreció, però amb una gran visió empresarial ha aconseguit posicionar-se a més de 20 països de tot el món. Una tasca que impulsen dues dones proactives i valentes: Aida Acebal i Chiara Zona, responsables d’Exportació. El Premi a l’Exportació, molt merescut, ha estat per a Elektro 3.

Poques persones he conegut amb l’entusiasme i la passió de Javier Lavernia. És capaç de passar-se hores i hores explicant el seu projecte davant de qui convingui i quan convingui. El CEO de Tecnovelero té al cap fabricar a Tarragona un vehicle elèctric amb unes característiques que quan sigui realitat el faran únic. Vol posicionar la ciutat al mapa automobilístic mundial. I d’empenta no n’hi falta. Per això ha rebut el Premi a la Startup - Nova Empresa.

Jaume Guardiola ho ha estat tot en el món de la banca, tant a nivell nacional com internacional. Celebro que el seu innegable talent es canalitzi ara a través d’una institució tant reconeguda i influent com és el Cercle d’Economia, que presideix des de fa uns mesos. Guardiola, ha estat el convidat d’honor a aquesta primera edició dels Premis a l’Excel·lència Empresarial i ha estat distingit, per la seva trajectòria, amb la Clau d’Or de la Cambra.

Persones úniques, imprescindibles i que ens inspiren. Sense elles res no seria el que és i Tarragona no podria seguir somiant amb un futur, encara millor, que estic segura que assolirem. I com ahir, com avui i, com a mínim, 135 anys més la Cambra hi estarà present per seguir fent costat al teixit productiu. Com fa, de fet, des del 4 d’abril de 1887.