Província, consells comarcals o vegueries?

Amb els peus a terra i el cap al món, la resposta al títol de l’article seria Regions del coneixement.

No es tracta de cap invent nou ni de cap idea personal o imaginativa. És la manera aconsellada per la Unió Europea (UE) per organitzar-nos i assolir uns objectius molt clars: la presa de decisions subsidiàries i la cohesió econòmica i social que ajudin a equilibrar els territoris.

Aquesta política europea de cohesió s’ha desenvolupat des dels inicis de la UE i ha tingut sempre una base regional com a marc d’inversió necessari per complir amb els objectius.

Hi ha una realitat i és que l’organització regional correspon als estats i per tant és l’Estat espanyol qui diu quines són les regions espanyoles.

A la UE hi ha 276 regions, entre les quals Catalunya ocupa els llocs 4t per dimensió demogràfica i 5è en economia. De fet, Catalunya té una dimensió econòmica més gran que alguns estats de la UE. Quant a regions homòlogues a la província de Tarragona, a la UE n’hi ha 1.342. Tarragona se situa dins el 10% més gran, tant en població com en producte interior brut (PIB).

Catalunya és massa gran i Tarragona no està contemplada. Dit això, Catalunya podria i hauria de desenvolupar una política regional interna pròpia, amb un sistema de presa de decisions sobre planificació i desenvolupament (no és imprescindible ser independent).

Els tarragonins estem desaprofitant la nostra dimensió i capacitats, més que suficients, per definir i desenvolupar polítiques regionals.

Es fa necessari desenvolupar a Catalunya una visió pròpia de la política regional que, superant la divisió administrativa espanyola, permeti l’aplicació d’aquests programes europeus. Caldria definir uns òrgans de decisió estratègica.

Alerta! Catalunya ha perdut posicions en els darrers anys, respecte a la mitjana de la UE i nosaltres som en aquest paquet.

Si no ho fem, estarem facilitant la concentració de talent i d’activitat econòmica a les parts del país que ja la concentren el dia d’avui. Tot ha de ser a Barcelona?

En aquest moment no tenim la capacitat, de dissenyar, acordar i executar plans d’actuació a escala regional, però necessitem ser capaços d’aconseguir-la i desenvolupar la regió de Tarragona com a regió del coneixement.

La introducció de polítiques regionals basades en l’especialització intel·ligent a través de la recerca i la innovació ens pot ajudar a una millor definició operativa de l’organització regional a Catalunya. Les universitats, juntament amb totes les infraestructures de coneixement (centres de recerca, centres tecnològics, etc.) són elements crucials.

La regió de Tarragona té les dimensions humanes i econòmiques suficients per sustentar una universitat investigadora completa que hauria de créixer per cobrir la demanda de formació i de recerca que necessita el desenvolupament de l’economia del coneixement.

Hem de tenir ben present que Tarragona:

1. Representa un 10% de Catalunya, tant per població com per PIB, i al voltant d’un 2% d’Espanya.

2. Concentra un 20% de l’activitat turística del país. Té un gran parc temàtic, Port Aventura, a més d’un gran potencial en turisme enològic i de natura que ofereixen els parcs naturals dels Ports, del Delta i de la serra de Montsant i els espais naturals protegits de les muntanyes de Prades. Sense oblidar Tàrraco com a Patrimoni de la Humanitat o els monestirs cistercencs de Poblet i Santes Creus.

3. Compta amb un 20% dels béns d’interès natural i també dels de patrimoni cultural.

Hi són presents 8 de les 12 denominacions d’origen de Catalunya (Conca de Barberà, Montsant, Priorat, Tarragona i Terra Alta íntegrament i comparteix les de Penedès, Catalunya i Cava). Té l’única denominació d’origen qualificada de Catalunya i una de les dues espanyoles (Priorat).

4. A Tarragona s’hi produeix la major part de l’energia consumida a Catalunya (75%) i a Espanya (10%).

5. A Tarragona s’hi concentra el 50% de la producció química de Catalunya i el 25% de tot Espanya.

6. En l’àmbit de la indústria alimentària, té un pes equivalent al seu pes demogràfic, amb una elevada concentració al Baix Camp i al Montsià.

7. Tarragona té Grans infraestructures de transport d’abast internacional (Aeroport de Reus i Port de Tarragona), on es produeix l’encreuament dels grans eixos de comunicació terrestre (autopistes i ferroviàries) del Mediterrani i de la vall de l’Ebre.

En conclusió, la riquesa i la diversitat d’infraestructures, d’activitat econòmica, de natura i culturals configuren una regió que necessita poder expressar la seva realitat, superant la fragmentació que l’organització municipal i autonòmica provoquen.

Ens cal la configuració d’un espai de decisió estratègica de la Catalunya Sud amb totes les parts implicades (empreses, associacions empresarials, sindicats majoritaris, entitats socials, juntament amb l’Administració, la Universitat i les institucions de recerca i d’innovació), i que permeti als responsables polítics la presa informada de decisions conjuntes a escala regional.