Àrbitres que volen jugar el partit

I allà estàvem, per fi a punt de gaudir d’una bona diada de Santa Tecla, atents a com sortirien les colles de la ciutat. Però ens ho havien d’espatllar amb un altre d’aquests casos que de seguida van a portada. El titular era gros: nou detinguts en diverses localitats catalanes acusats de delictes gravíssims, amb els ja habituals de rebel·lió i terrorisme encapçalant la llista.

Al vídeo immediatament distribuït per les forces de seguretat es veien els agents entrant en una mena de magatzem fosc i mostrant el que suposadament són productes per a la fabricació d’explosius, ja que aparentment els detinguts n’estaven preparant.

Per cert, no sé si us va cridar l’atenció que un dels agents destapés una olla i en remenés el contingut, vaja jo no en sé gaire, d’explosius, però no és el que jo faria en un lloc on suposo que les coses poden explotar. En fi, dec ser jo que em munto pel·lícules.

I poc després, quines presses tenint en compte que està declarat l’omnipresent secret de sumari, nota de premsa de la Fiscalia de l’Audiència Nacional per explicar l’operació i per parlar contundentment de «certesa» que el «grup terrorista d’índole secessionista català» anava a perpetrar les seves accions el mes vinent. Ahí es ná, que diria aquell.

Si tenim la nova versió de Terra Lliure, és la notícia de l’any

Els mitjans ho tenien tot: titular, detalls sucosos i fins i tot vídeo de les detencions de persones amb cares de dolents, no us recordaven les detencions d’etarres als anys 80 i 90? Com no aprofitar-ho? Algun mitjà, especialment a Catalunya o de l’òrbita més progressista no podia evitar esmentar una obvietat, i és que ja hi havia hagut recentment detencions per terrorisme que havien acabat en gairebé res, tot i que els acusats havien estat a presó.

Si tenim la nova versió de Terra Lliure, és la notícia de l’any i hauria d’haver omplert els titulars i pàgines, molt per sobre de si l’Errejón decideix presentar-se o de si el Trump és impugnat. Però només hores després els digitals ja no donaven gaire espai a la suposada aparició d’un nou grup terrorista independentista a Espanya. Igual no s’ho creien gaire, però per què no es qüestionava tant de soroll i unes acusacions tan greus? És que igual no es volien agafar els dits, ni en un sentit ni en l’altre. Això sí, amb algun fet estrany com que en una d’aquestes enquestes que un diari d’avantguarda posa al final d’algunes notícies la participació era molt sospitosament alta: en tres hores havien votat gairebé mig milió de persones (el 90% per rebutjar la idea que s’està criminalitzant l’independentisme).

Suficient per creure perquè alguns peliculeros pensin en conspiracions per crear opinió pública i tal. Res, coses de les pel·lícules. Bé, l’Iñaki Gabilondo, poc sospitós de creure’s historietes i encara menys de ser independentista, deia al seu videoblog que les presses dels mitjans per fer titulars són de vegades indistingibles de «l’assalt intencionat als estats d’opinió».

Als fiscals no els fiquen a la nevera quan s’equivoquen, com als àrbitres

I els dies següents, secret de sumari però fonts «properes a la investigació» que filtren a tort i a dret. Que si hi havia plànols d’una caserna, que si els havien gravat provant explosius en una pedrera, que si la cosa estava molt clara. No gaire periodisme crític als principals mitjans. I els altres, doncs sí, recordant precedents com els dels Carrascos, acusats de terrorisme l’any passat per acabar en una causa menor per desordre. Ah, i que el fiscal és el mateix, es veu que als fiscals no els fiquen a la nevera quan s’equivoquen, com als àrbitres.

Després hem sabut que un cop a Madrid (per cert, tampoc us ha cridat l’atenció que dos dels arrestats han estat deixats en llibertat tot i estar acusats de terrorisme?), dos acusats han declarat que volien preparar explosius per fer soroll. I no, no es referien a un correfoc. Hem sabut per les fonts properes que sembla que volien tirar avall alguna torre elèctrica i que tenien un plànol de la caserna de la Guàrdia Civil a Canovelles. Força preocupant, però arribarem a saber realment què hi ha de cert? O ja tenim tots la veritat claríssima? Coses rares que passen quan són els àrbitres els qui juguen el partit.

* Periodista tarragoní especialitzat en informació internacional. Durant quinze anys va cobrir informació de l’Orient Mitjà i el sud d’Àsia per a diversos mitjans catalans i estatals. També ha estat responsable de comunicació de Metges sense Fronteres a l’Afganistan.