Àrea metropolitana, realitat o ficció

Si bé en els últims anys hem sabut trobar un nom de consens per a la regió del Camp de Tarragona al voltant de la qual es va construint un sentiment de pertinença col·lectiu, no podem dir el mateix per a l’àrea urbana que s’estén al voltant de les ciutats de Tarragona i Reus. Una zona de gran potencialitat que es pot definir com una ciutat difusa, multimodal, policèntrica o en xarxa; com una conurbació o com una àrea metropolitana. El nom no fa la cosa.

Sembla que, almenys, comença a haver-hi consens en l’àmbit polític i tècnic en la necessitat d’organitzar-nos per a ser més eficients i eficaços en allò que, per a entendre’ns, aquí anomenarem l’àrea metropolitana Tarragona-Reus, tot i tractar-se d’un espai que no queda limitat únicament a aquests dos municipis.

En l’anterior legislatura, els regidors d’urbanisme de Tarragona i Reus van fer públic que es treballava per definir les bases de la seva estructura organitzativa. Tanmateix, és clar, cada administració proposava un model diferent. I, per acabar-ho d’adobar, acabà el mandat sense que cap de tots dos continués en el càrrec.

Els líders polítics actuals han de ser conscients de la urgència d’impulsar una gestió mancomunada per a aquesta àrea metropolitana. I, també, de les necessàries cessions que implicarà en la intocable sobirania municipal. Renúncies que no són tals si les comparem amb els beneficis que els consensos, en el paradigma d’una nova governança, proporcionarien.

Mancomunar serveis, planificar conjuntament o crear nous òrgans de govern implica delegar competències per decidir plegats. Si no dotem l’àrea metropolitana de competències, fracassarem. I, pel seu bé, cal que tots els actors facin un gran exercici de generositat.

Tanmateix, d’una banda, avui, ens manquen lideratges sòlids reconeguts socialment. Les persones i organitzacions que els haurien pogut exercir, fins ara, no s’han posat al davant per afrontar aquest repte.

I, d’altra banda, tampoc no tenim una visió clara de què volem que sigui el Camp de Tarragona i l’àrea metropolitana d’aquí a vint anys i, encara menys, una planificació estratègica unitària.

La unitat d’acció és l’eina més valuosa per afrontar amb èxit reptes comuns. L’aprovació i posada en marxa de propostes consensuades tardarà més o menys a arribar, però arribarà. La manca d’entesa és terreny adobat perquè sigui des de fora del territori que s’imposin les decisions.

Mentrestant, el territori va rebent les diferents infraestructures i equipaments sense capacitat d’intervenir en la presa de decisions. Com ha passat amb el desmantellament de la línia fèrria de la costa, l’estació de l’AVE, Barcelona World, el pla de seguretat química...

El darrer cas: el passat mes de juliol la Direcció General d’Urbanisme de la Generalitat va anunciar la redacció del Pla Director Urbanístic (PDU) d’ordenació de l’àrea metropolitana de Tarragona. Es tracta d’una iniciativa que s’ha impulsat des de Barcelona i no pas des d’aquí. Això sí, serà redactat des dels Serveis Territorials d’Urbanisme de Tarragona i, necessàriament, el seu contingut s’haurà de consensuar amb el territori.

Ara toca als actors socioeconòmics i, sobretot, als polítics, deixar-se de victimismes, assumir l’oportunitat i el repte que representa el Pla Director, ser ambiciosos i agafar la iniciativa.

Posem-nos a caminar. Creem una oficina que sigui l’embrió de l’àrea metropolitana que treballi a pensar el futur organisme que l’ha de regir, en crear un discurs estructurat i consensuat de territori, en fer lobby regional, en enfortir lideratges, en teixir lligams i en definir la visió de l’àrea metropolitana de Tarragona-Reus del futur.

Aleix Cama Torrell: Arquitecte urbanista. Postgrau en direcció pública local.