Sense fer soroll

No per esperada deixa de ser menys sentida la mort del Joan Ramon Mestre. En un entorn com és el radiofònic molt donat a la proliferació d’estrelles, ell era tot el contrari: discret, educat, reservat i capaç de fer sempre la feina sense necessitat de soroll o de figurar a la primera fila dels èxits efímers o culminants. Acollidor i mestre dels que en algun moment o altre s’han acostat per primer cop a la ràdio, sempre va tenir una paraula i un consell per ells. Gran escoltador, bàsic per qui aspira a parlar pel públic, mai va defugir expressar els seus posicionaments. I ho feia intentant no fer mal a cap interlocutor

Cinèfil empedreït, col·leccionista perseverant, geganter apassionat, cultivador de les petites i grans tradicions, reusenc de soca i arrel, el Joan Ramon ha estat també un personatge actiu en el teixit associatiu de Reus invertint els darrers mesos de la seva vida en el treball a l’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa de Reus de la que n’era el seu President. Ens vam trobar fa un parell de mesos al carrer Monterols i em va dir que estava content perquè plantava cara a la maleïda malaltia que finalment se l’ha emportat. Això de ‘maleïda malaltia’ no ho va dir ell. No s’avindria amb la seva manera de ser. Ho he incorporat jo, enfadat com estic d’haver perdut una persona que ha viscut sense fer soroll però deixant una estela de bonhomia per tots aquells llocs pels quals ha passat.