Sense treva ni descans

El murs de pagament dels mitjans de comunicació aniran a més, com ho haurien de fer les subscripcions. El periodisme té un preu, i cal fer molta pedagogia dels beneficis que aporta pagar per una bona informació

| Actualizado a 17 enero 2022 05:41
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

¿Cree que se debe proteger el catalán en las escuelas?


No

Encara som en aquella època dels bons desitjos. De fer-nos plantejaments de canvi. D’anàlisi del passat immediat i fer propòsits d’esmena pel present. D’aturar-nos i fer un pas enrere, si cal, per agafar embranzida i sortir-nos-en endavant. I el periodisme, com activitat essencial en qualsevol democràcia, també ha de fer els deures, autocrítica i repensar-se amb ambició si vol sortir-ne reforçat. Per això no ens haurien de caure els anells alhora d’emmirallar-nos en altres països on el periodisme comença a oferir brots verds. O allà on les democràcies són més sòlides i madures i disposen d’uns mitjans de comunicació públics prou consolidats. Cert que sempre hi ha on millorar, no hi ha un model perfecte, però l’esperit fundacional i la voluntat de servei públic i social està fora de dubtes. Com a casa nostra, on portem dècades de lluita per aconseguir una desgovernamentalització prou efectiva i necessària per al periodisme i el sector públic audiovisual català.

El primer pas ha estat abandonar la provisionalitat en què estaven instal·lats els principals estaments que ho regulen, però s’ha perdut una oportunitat de fer un procés de renovació obert i transparent, com han assenyalat molts col·lectius professionals. La independència i la professionalitat dels qui es posaran al capdavant del sector públic aquest any, ha d’estar fora de dubtes, i ser capaços de deixar al marge les dependències polítiques. Sobretot per encarar els reptes i els canvis d’innovació que s’han de produir en el sector, i que no són pocs. Reptes que com cada any per aquestes dates assenyala la Fundació NiemanLab de periodisme, de la Universitat de Harvard, i que acaba de fer públiques les seves prediccions per aquest 2022. Un clàssic on experts en periodisme i mitjans de comunicació opinen i comparteixen inquietuds del que està a punt d’arribar-nos a nivell professional i com a sector de la informació. Insisteixen que cal continuar posant en valor la informació. Significa que els murs de pagaments dels mitjans de comunicació aniran a més, com també ho haurien de fer les subscripcions. Com a model de negoci sembla ser l’únic viable hores d’ara. El periodisme té un preu, i cal fer molta pedagogia entre la ciutadania dels beneficis que aporta pagar per una bona informació.

Alerten, però, que més contingut i d’alta qualitat també pot tenir un cost social, que pot provocar una nova bretxa, com la digital, que ens hauria de fer reflexionar. Aquests murs poden amagar darrera seu una desconnexió entre els qui accedeixen a una informació de qualitat, i els qui no. Aquesta part de la ciutadania que no vol, o no pot, accedir a una informació variada i qualitativa, continuarà sent la principal víctima de la desinformació, les notícies falses, interessades i marcadament partidistes. Una vegada més s’apunta les fake news com el veritable taló d’Aquil·les del periodisme actual. Han estat les responsables d’erosionar la confiança pública amb els mitjans de comunicació i els professionals de la informació. Uns periodistes que cada dia han d’invertir més temps en desmentir que no pas a construir. D’aquí que els especialistes que participen en l’estudi fan una crida a les plataformes tecnològiques a controlar els seus continguts, a responsabilitzar-se i construir una realitat compartida.

En definitiva, es tracta d’aprofitar la tecnologia com un accelerador per a fer arribar la veritat, en un entorn global on sovint es fa servir per a tot el contrari; facilitar la desinformació. Malauradament les prediccions també assenyalen que es continuaran multiplicant els intents per silenciar la veu dels periodistes. S’alerta institucions públiques, universitats, biblioteques o mitjans de comunicació que seran víctimes de més ciberatacs. Fa uns mesos publicacions com La Marea, Salto, Nodo50 o la revista Kaos van ser objecte d’atacs informàtics que van aconseguir silenciar, temporalment, les seves veus. Una nova pandèmia que ja vaticinen alguns dels experts, i que també afectarà la salut, en aquest cas la democràtica, si realment van a més. Uns assetjaments a la xarxa que a nivell personal continuen rebent els i les periodistes. Especialment elles que continuen sent la vàlua més feble i les principals víctimes. I és que les periodistes encara tenim molts reptes per aquest any per aconseguir la igualtat d’oportunitats.

Un altre dels estudis de referència per començar l’any, el Reuters Institute, precisament ens recorda que només el vint-idos per cent dels editors de les cent vuitanta publicacions més rellevants del món són dones. En el cas d’Espanya, només ho són el vuit per cent. Cert que tot plegat són prediccions. Però com fan els metges, el pronòstic del periodisme, i la seva evolució futura, continua sent desconeguda. Sobretot si ens basem en la interpretació de les dades del moment actual. Aquestes amenaces, però també aquests reptes, són els que diagnostiquen que cal continuar lluitant per defensar l’ofici, sense treva ni descans.

 

Periodista
Exdegana del Col·legi de Periodistes de Catalunya, va començar la seva trajectòria a Ràdio Salou i Ràdio Reus. Ha treballat a la Cope, Ràdio 13, el ‘Diari’ i Ona Catalana. Ha dirigit i presentat diversos programes de Catalunya Ràdio, així com els informatius més emblemàtics d’aquesta emissora. En l’actualitat presenta el ‘Catalunya Migdia’ del cap de setmana.

Comentarios
Multimedia Diari