Sí és sí, 25N

Avui divendres commemorem el Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les dones. I tornarem a sortir al carrer!.

S’ha generat una forta polèmica per a l’aprovació, de la nova Llei de Garantia Integral de la Llibertat Sexual, coneguda com la Llei del Sí és Sí, aixecant la polseguera per una banda dels detractors del govern actual de l’estat i per altra dels que veuen insuficient i ambigües les noves mesures adoptades per por a la reducció de penes dels culpables. Des dels Comuns de Tarragona, recolzem aquesta Llei, ja que la considerem del tot necessària per a la protecció de dones, nenes, nens i adolescents, essent les víctimes principals de totes les formes de violència sexual. Aquesta Llei promou la protecció integral del dret a la llibertat sexual i l’erradicació de totes les violències sexuals. I apel·la a la responsabilitat institucional per donar resposta en tots els seus àmbits de prevenció, protecció, assistència i reparació a les víctimes. És rellevant l’enfoc de gènere i la comprensió per part de les Administracions dels estereotips per tal de donar-ne el compliment amb tots els drets garantits.

Mesures com aquestes i totes les altres que queden reflectides, són del tot imprescindibles per poder avançar cap a un model feminista que ens permeti suprimir de soca-rel aquest model patriarcal al que estem sotmeses, així com promoure la coeducació per tal d’afavorir les polítiques d’igualtat d’oportunitats entre dones i homes i per l’apoderament de les dones i nenes. I no oblidem tampoc a les dones trans, ni al col·lectiu LGTBIQ+. Només Sí és Sí per a totxs.

El cert és que les xifres que reflecteix la macroenquesta sobre Violència Contra la Dona, de l’any 2019, que han estat incloses a la nova Llei, són esgarrifoses, no les plasmarem totes, no obstant aquestes són d’especial rellevància si ens volem fer una idea de la dimensió de la tragèdia: 1.322.052 dones de 16 anys o més han patit violència sexual fora de l’àmbit de la parella, el 6,5%. 453.371 de 16 anys o més han estat violades algun cop a la seva vida, o sigui un 2,2%. I per últim, 703.925 nenes menors de 16 anys, el 3,4% del total de la població al nostre país, han patit violència sexual.

Aquestes xifres però també despersonalitzen les víctimes. Totes elles dones amb una vida, filles i fills d’aquestes dones que també en tenen o en tenien una i s’ha vist colpejada i que en el cas de la violència vicària, s’ha vist injustament truncada.

La problemàtica és d’una gravetat social i sobretot humana que ens ha de fer reflexionar sobre el model social que volem aconseguir.

Des de les institucions, col·lectius, associacions, empreses, no podem permetre que ens creïn escletxes i siguin utilitzades o interpretades com a eina per menysprear la lluita feminista. Hem de continuar informant, educar i formar en tots els àmbits, per què existeix la violència econòmica, laboral, la violència cap a les dones migrants, amb diversitat funcional, o la violència cap a les dones grans.

Hem de continuar promovent estratègies de ciutat amb xarxes assistencials i transversals, creure’ns que som ciutat cuidadora, amb espais lliures de violència; acollir a les dones víctimes de maltractament i a la seva família multiespecie en habitatges socials, o ajudar en els lloguers per evitar així la feminització de la pobresa.

El que és cert és que aquest mal amb el que estem acostumats a conviure, és un mal general que ens afecta a totes les persones que formem part d’aquest planeta, n’hi ha que en diuen xacra, i n’hi ha que veuen pura involució humana. Potser hem de conscienciar que hi ha molts tipus de formes de violència, i potser hem d’aprendre totes a identificar-la per tal que no l’exercim sobre ningú ni a nosaltres mateixes. És una tasca que hem de fer entre totes i tots. Trencar amb els patrons establerts i construir noves maneres de conviure, per tal de crear un canvi substancial i referencial a nivell social. Només així aconseguirem deixar a les generacions futures una societat que posa en valor el respecte cap a els altres, el valor humà.