Tenim l’espia al menjador de casa

Per una banda tot va de protecció de dades, però per l’altra som un llibre obert. Tothom pot saber de nosaltres fins les coses més íntimes. Les alarmes s’han disparat a partir dels perills que comporta l’ús de l’aplicació FaceApp. Com saben, aquesta eina capta la nostra cara i fa una interpretació de com serem quan siguem vells. Aquest joc infantil, segons han denunciat els experts, implica la cessió de la nostra identitat facial. No és cap rucada. Als règims comunistes, molt donats a tenir tothom controlat, està molt desenvolupat aquest sistema que permet controlar els moviments de la gent simplement posant càmeres als carrers. Però no cal anar pel carrer per estar controlats. Ara hem deixat entrar els espies a casa. Els assistents virtuals que responen a la nostra veu són de fet micròfons permanents que escolten tot el que fem i tot el que diem. Google ha admès que el 0,2% de les converses captades pel seu assistent de  veu han estat escoltades pel personal de la companyia. L’altre dia, sense com va ni quan costa, la Siri, la meva assistent de veu, sense que jo demanés res ni obrís la boca, em va amollar: «Mañana vas a necesitar las gafas de sol» (la Siri no parla català). Efectivament, l’endemà va fer un sol de justícia, però he quedat molt amoïnat. On anirem a parar si una veu anònima ha de regir el nostre destí?