Ètica i política, en temps de Quaresma

Els esdeveniments socials i polítics ens fan reflexionar sobre els conceptes clàssics d’ètica, moral, política, democràcia, entre molts d’altres. Uns mots que no per ser disseccionats reiteradament per les ments més privilegiades del nostre pensament al llarg del segles, continuen essent uns vertaders desconeguts per a molts dels actors de la nostra societat i de la res publica.

Entre aquestes testes capdavanteres excel·leix, sens dubte, el Dr. José Luís López-Aranguren, filòsof i professor d’ètica que ha vist com els seus pensaments s’han arrenglerat entre els més extraordinaris i magistrals de l’acadèmia universal. Així, l’any 1976 publicava l’article Ètica i política que resumeix de forma preclara el seu ideari: “El fundamento de la democracia es la democracia como moral. Moral, en tanto que compromiso sin reserva, responsabilización plena. Y moral en tanto que instancia crítica permanente, actitud crítica siempre vigilante.

Aquestes idees exposades fa més de quaranta anys sembla que han trobat els seus paladins entre uns joves que cada vegada més adquireixen un rol determinant en el món de les institucions públiques catalanes i espanyoles. Uns neòfits que professen que en política tot no s’hi val. Uns plançons que apostaten de l’atribuïda màxima Marxista de: «Estos son mis principios. Si no le gustan tengo otros», que molts tenen com a leit motiv de la seva activitat social i política.

De ben segur que el més tràgic és que sense condividir el tractament que cal aplicar al pacient, es pot coincidir en el diagnòstic d’aquests clínics novells: en aquest sistema polític els partits s’han apoderat de la democràcia. I només l’alliberament de la democràcia permetrà sobreviure el nostre sistema que s’ha de fonamentar en la crítica responsable i permanent que fa els homes i les dones lliures i els aparta de les estructures petrificades i alienadores.

Davant d’aquesta situació “d’atzucac” profund, sens dubte, que la millor fórmula magistral ha de tenir com a vertader principi actiu la democràcia i com a components: l’examen de consciència, la contrició, el propòsit d’esmena i la correcció! I més enllà del significat religiós del terme, la Quaresma és un temps òptim per a fer reflexió com a estadi previ i absolutament necessari a l’acció lliure. Una acció amb un compromís total i una responsabilitat sense límits. Una acció que en cap cas no ha de caure en la promesa diabòlica de:“et donaré tot això si et prosternes i m’adores” (Mt 4, 8-9).

Així doncs, malauradament, en aquesta ocasió no podem seguir al general de la Companyia quan recomana: “En tiempo de tribulación, no hacer mudanza”. O bé fem mudament o bé sucumbirem i amb nosaltres s’ensulsiarà el nostre sistema democràtic bastit amb l’esforç dels nostres avis i pares i que tenim el deure de preservar per a lliurar-lo als nostres fills i néts!!!