Totes les cartes del dia

Portar alcohol de casa

L’altre dia vaig llegir una notícia sobre la nova moda que està sorgint en els bars i discoteques de Madrid (i s’han detectat casos excepcionals a altres llocs com a Mataró). Són aquells locals que permeten portar alcohol de casa, consumir-lo dins i, depenent del lloc, fins i tot guardar-lo durant el cap de setmana.

Ells proporcionen els gots, els glaçons i els refrescos. Sé que molta gent estarà en contra d’aquests llocs, però considero que és una molt bona iniciativa tenint en compte la situació actual.

Crec que és una bona forma d’adaptar-se com a empresa als temps que corren. Ofereixen una nova opció de bar i discoteca més econòmica per a qui no es pot permetre pagar els preus d’oci que actualment hi ha en el sector.

Com que es proporciona un espai als joves perquè no beguin fora, ells s’eviten, així, les multes, però realment guanyem tots: es dóna una millor imatge de la ciutat i es redueix la brutícia i l’orina al carrer.

Laura Granel

(Barcelona)

‘¡Viva España!’

Tal com deia en Tarradellas, «en política el pitjor és fer el ridícul». Potser el faran els nostres partits (i és clar que m’oblido del PP i de C’S, que ja fan el seu paper, una mica deslluït, per cert), quan calculen tant els seus propis interessos electorals, abans de fer la unió forta per salvar Catalunya de l’establishment; carcassa o casta madrilenya que es reuneix al «palco del Real», on el gran Florentino sempre guanya, almenys en negocis (penseu en el regal del Castor, 1.350 M€!)

La unió no és pas per separar-se d’Espanya, sinó del «mal gobierno», ja que Catalunya ha de ser interdependent dins d’Europa. Senzillament menys Madrid i més Brussel·les.

La història d’Europa ha fet molts tombs. Quantes nacions han aparegut i desaparegut! No és ben curiós pensar que si Borrell II hagués tingut menys interès a separar-se dels francs, o si Napoleó hagués vençut a Leipzig i a Waterloo i s’hagués mantingut poderós –malgrat l’enemistat anglesa–, ara seríem francesos? Per cert, el govern de Napoleó incloïa dins de Catalunya Andorra i la Franja (on parlen LAPAO).

Molt encertades les donetes d’ANC i Òmnium, petites en sentit físic, però grandioses en sentit polític. És per tot això que es pot dir que l’actuació dels nostres partits i partidets pot portar-nos que els il·luminats botiflers proclamin «¡Viva España!»

En un altre ordre de coses, és ben clar que Catalunya necessita una majoria aclaparadora de vots a favor de la separació.

Això vol dir que cal explicar bé i convèncer els indecisos i els «nous catalans», com deia en Porcel, que ells serien els primers beneficiats que Catalunya obtingués els recursos financers que, ara per ara, es queda l’establishment de Madrid, i que les infraestructures millorarien, sens dubte, l’economia general de Catalunya, creant-se, per consegüent, llocs de treball, que tanta falta fan.

Francesc Font de Rubinat

(Reus)