Totes les cartes del dia

Cuba se abre al mundo

Pocas noticias hay buenas últimamente, pero me parece que ésta tiene trazas de llevarse el premio. Todo está en trámite, pero viniendo de donde viene la noticia es fácil creérsela.

Frases como las que ha pronunciado el presidente Obama desde la Casa Blanca –«Todos somos americanos» y «Tenemos que dejar atrás el legado del colonialismo»– se hermanan con la que ha pronunciado el presidente Raúl Castro desde La Habana: «Debemos aprender el arte de vivir de forma civilizada».

También ha agradecido Obama, al papa Francisco, su implicación ‘personal’ en la negociación. Ojalá todo vaya bien y recuperen el tiempo perdido.

Es un buen regalo de Navidad, aunque no todos la celebren.

M.ª Elisa Aragonés Domènech

(Tarragona)

Acomiadat per reclamar millores en un geriàtric

A la província de Tarragona, concretament a Roda de Berà, s’ha acomiadat un fisioterapeuta i un treballador social que feia cinc anys que treballava al geriàtric Mirador Barà per reclamar millores per a la gent gran que hi resideix de forma permanent.

Als mesos de gener i febrer de 2014 les treballadores i treballadors havien decidit d’organitzar-se i fer assemblees fora del centre de treball per buscar una manera de fer front a les condicions laborals que estaven fent insostenible la seva feina i l’atenció de manera digna cap a les persones usuàries de la residència.

Entre els mesos de març i abril d’enguany la Generalitat va retirar l’acreditació a la residència arran de les repetides irregularitats que trobaven les inspectores.

Després de dues assemblees es decideix muntar una secció sindical de la CNT i es demana a l’empresa que expliqui la situació respecte a la Generalitat, ja que els treballadors/es temen perdre la feina. La direcció els contesta grollerament. Les represàlies comencen al reivindicar millores a les condicions del treball i millores també per als usuaris/es.

La primera persona acomiadada és el fisioterapeuta. L’acomiaden estant de baixa, recuperant-se d’una lesió, per via telefònica i mitjançant burofax, amenaçant-lo que no tornaria a trobar feina a Tarragona.

El sindicat va fer una campanya mitjançant la qual es va aconseguir que l’acomiadament fos improcedent i cobrar indemnització. La gerència, per aterrir el personal, afirmava que el fisioterapeuta cobraria poc, tard i malament, però gràcies a l’acció sindical va haver de pagar el que corresponia.

Les assemblees continuen i es decideix, per tal de poder donar els residents una atenció correcta, fer una taula de reivindicacions: demanen llençols, bolquers, cadires de dutxa entre una llarga llista de coses que són imprescindibles per al bon funcionament de la residència.

L’entreguen a direcció, que guarda silenci i no adopta cap millora. Davant d’aquesta actitud, el full amb les reivindicacions es presenta signat al registre de Benestar Social i Família de Tarragona.

Teresa Domingo Català

(Secretària general de

CNT Tarragona)

Vejaciones de un urbano

Vejada y humillada, esto es lo que sentí con el trato que una agente de policía local de El Vendrell cuando estacioné unos segundos en una plaza de minusválido para que mi marido me recogiera. No obstante admito mea culpa...

Agresividad verbal, trato dictatorial, incitación a la violencia, provocación al desacato , actitud chulesca, falta de respeto... No quisimos seguir su juego ni caímos en su trampa, sentí en esos momentos que ‘si no agachaba la cabeza’ sacaba la pistola. Nos recordó películas de otra época.

Espero que estas líneas sirvan para que el alcalde y el jefe de policía reprendan a este agente y que otras personas no sufran las vejaciones y humillaciones por las que nos hizo pasar a nosotros.

María José Buitrago

(El Vendrell)

Maxiflora tarragonina.

Hi ha un garrofer esponerós camí de casa. La seva copa aconsegueix l’alçària d’un edifici de dos pisos. D’una verdor i ufanor, que tan sols el nostre clima mediterrani, del Camp de Tarragona, pot propiciar. Es tal la seva empremta, que ja assoleix tot sol la meitat útil de la calçada.

A l’altra banda, damunt l’inexistent voravia, progressen admirats del veïnatge i en competència floral, dos canyars, ara coronats dels plomalls hivernals amb aital formosor, al punt que la més minsa marinada els fa vinclar reverents, a tan entusiasta i fronter gegant, de manera que els vehicles malastrucs, dels invasors humans, no els queda més remei per circular que posar-se al bell mig del carrer de dos sentits.

Estem segurs que ningú no gosarà malmetre tanta naturalesa verge, en pro de la vana i vil circulació mecànica.

Els tenim a l’abast, per gaudir-ne i admirar-los com un regal per a la vista. Al camí de la Muntanyeta de Sant Pere, podem arribar-hi, si cal, amb el Bus municipal que hi circula cada quart d’hora, venint de Sant Pere i Sant Pau.

El lloc és idíl·lic, mirem-ho com vulguem!

Ramon Roselló Gili

(Tarragona)