Totes les cartes del dia

Denúncies dels inspectors de l’EMT

El dia 20/09/2014, en festes de Santa Tecla, on l’afluència de vehicles a Tarragona és notable, em va denunciar a les 21.00 un inspector de l’EMT per aparcar a la parada de bus de la zona dels músics. 200 euros de sanció. Tot això sense que l’Ajuntament oferís places suficients per aparcar en aquelles dates i a aquelles hores, i sense que hi hagués certa laxitud al tractar-se de festes.

Vaig fer el plec d’al·legacions argumentant que els inspectors de l’EMT no tenen presumpció de veracitat. A la notificació de la denúncia no venien les dades necessàries per fer una denúncia voluntària, només el número d’inspector (no són policia i no es poden identificar així per fer una denúncia voluntària). L’inspector no aportava cap prova. Vaig demanar obrir període de prova i l’òrgan sancionador ho ha considerat improcedent. A més del dret a protestar, volia comentar com els ciutadans de Tarragona i els qui la visitem veiem els nostres drets lesionats com a administrats (a la prova, a la contradicció, a un procés transparent, a respondre tots els arguments jurídics i no només la paraula improcedent o la paraula d’un senyor que amb la mateixa càrrega de prova que qualsevol ciutadà), quan som denunciats per persones que no tenen presumpció de veracitat ni proven les denúncies, tot amb un ànim clarament recaptatori que no té res a veure amb ordenances de civisme. El dia 17/05/2013, al vostre diari, el Col·legi d’Advocats de Tarragona ja es va mostrar contrari al fet que inspectors de l’EMT posessin denúncies per estacionar a les parades del bus, a causa de la lesió de drets als ciutadans.

Josep Arroyo Samaniego

(Vila-seca)

Sí, són espectacles taurins

Ara, els nostres representants al Parlament volen legalitzar les corrides de toros sense sang, les conegudes tientas, perquè no les consideren espectacles taurins. Què són si no? Què ha passat perquè ara s’esquerdi aquell pensament sòlid i conscient de respecte als animals, la seva protecció i defensa dels seus drets? A qui es deuen els polítics? Decebedor i trist, molt trist descobrir que, quan convé, els interessos de les majories es releguen a segon pla. Aquest no és el país que volem, i la societat catalana, com sempre ha demostrat, és tenaç i farà sentir un cop més per impedir-ho. És la voluntat de la majoria i els polítics estan obligats a respectar-la.

Olga Torras

(Barcelona)

Auschwitz-Birkenau

Setenta y cinco años han pasado de la liberación de estos campos de exterminio. No debemos olvidar lo que sucedió allí. Su recuerdo debe perdurar a través de los tiempos como ejemplo de la criminalidad asesina, del desprecio del hombre hacia el hombre por un sinfín de causas, en este caso el político y el sentimiento de creerse superiores a otras razas y etnias, despreciándolas, aniquilándolas y esclavizándolas. Entré en este antro de muerte cabizbajo, en silencio, pensando en lo que allí encontraría; te han hablado de masacres y exterminios, te han dicho que más de un millón de seres humanos han sido sacrificados. Hemos leído en su puerta de entrada el lema ‘Arbeit macht frei’ (’El trabajo os hará libres’). Pero solo la muerte los liberó. Aquellos muros fueron testigos de los fusilamientos, las horcas, las cámaras de gas… El sufrimiento pasado aún ser respira en todo el recinto. En una de las horcas fue ahorcado Rudolf Höss, el creador de la ‘solución final’, el 16 de abril de 1947. En toda la visita que efectuamos imperó el silencio. A muchas personas del grupo visitante se les deslizaban las lágrimas por las mejillas.

F. Ortiz de Pinedo Mendiluce

(Tarragona)