Totes les cartes del dia

Las meteduras de pata del casi candidato de CiU

Hace tan solo unas semanas que el Señor Albert Abelló fue ¿proclamado? candidato de CiU a la alcaldía de Tarragona, y ya he podido leerle y escucharle varias perlas.

Quizá el señor Abelló las cultiva en sus ratos libres y, si sigue por la línea que ha marcado hasta ahora, a partir de mayo tendrá mucho tiempo para dedicarse a esta afición. Porque, desde luego, no va a contar con mi voto un candidato que entra en política como un elefante en una cacharrería, que demuestra poco razonamiento, escaso temple y nada de mano izquierda ni derecha.

Del productor de «Cuando era president de la Cambra apoyaba los Juegos del Mediterráneo y ahora que soy casi candidato a la alcaldía los crítico para meterme con el alcalde Ballesteros» ahora nos llega «El fui a la Disfressa d’Or, quise hacerme el listo y me pegaron la pitada de mi vida» y aún no entiende por qué dos segundos después al alcalde la gente si le aplaudió, aún debe estar en la silla preguntándose qué le ocurrió.

Pues bien, Sr. Abelló, para ser candidato a la alcaldía, ya no digo conseguir ser alcalde, solo intentarlo, se ha de saber estar y se ha de saber ser un ciudadano ejemplar en el que la gente se quiera ver reflejado y con usted eso no ocurre, más bien nos avergüenza a cada paso que da. No se puede ser un aprovechado e intentar atacar a sus adversarios en cualquier lugar y momento, aunque no venga a cuento o sea tan desafortunado como lo fue usted el viernes pasado, de ahí el merecido abucheo que usted se llevo por los más de 3000 asistentes al acto de la Disfressa d’Or en la TAP.

No sé quién le estará asesorando, pero más valdría que cambiase de compañías si quiere llegar a sacar algún regidor en el 24 de mayo. Yo lo tengo claro no votaré a alguien que no sabe estar porque no puede representar a mi ciudad, espero que no llegue a ser ni regidor de la ciudad, pues el nivel no será muy alto pero entrando usted aun bajará más.

José A. López

(Tarragona)

Humanitat ‘versus’ Tanatori de Tarragona

Qualsevol empresa en què el seu personal té tracte amb el públic, són obligats a fer el curs «d’atenció al client». Si no és així, aquesta empresa comença amb mal peu i probablement està abocada al fracàs. Aquest curs no és altra cosa que aplicar el sentit comú, l’educació, l’empatia vers els altres, i, a la vegada, fer la feina amb total professionalitat.

Doncs tot això que sembla tan obvi resulta que no s’aplica en el Tanatori de Tarragona, un lloc en què l’empatia hauria de ser un dels principals trets característics en les persones que atenen els familiars que han perdut un ésser estimat.

Penso que un bon començament seria, primer de tot, donar el condol a la família i, posteriorment, preguntar en què els poden ajudar. Doncs això tampoc es fa en el Tanatori de Tarragona.

D’altra banda, si vols unes flors, et diuen que no hi ha floristeria, que està tancada. Et quedes amb cara de babau, i preguntes com ho pots fer. Et responen que ells mateixos ho poden encarregar, però sense ensenyar cap foto dels rams o centres de flors; de fet, van al que compta, «la pela», 100-150-200 euros més IVA, ja està.

Finalment, arriben les flors (no es correspon amb el preu que s’ha pagat, però en aquests moments ja no dius res), però el pitjor són les faltes d’ortografia de les dedicatòries en paraules que estic segur que escriuen diàriament. Tampoc es pot fer bé això?

A més, les corones no es poden posar a la sala de vetlla. Bé, són normes, al meu entendre, absurdes, però s’accepten. El que no es pot entendre és que amics de fora de la ciutat enviïn una corona de flors i els familiars no en tinguin constància. Quan vas a preguntar a recepció (únic lloc on ens podem adreçar), responen, amb una mala educació important, que ells no s’encarreguen de les flors que arriben. Qui si no?

Al lloc on arriben saben que va dirigida a una sala en concret, no? Tan difícil és fer una trucada per informar la família? Tot plegat incomprensible, però com que és l’únic a la ciutat, juguen amb aquest fet de falta de competència.

Només demano una mica d’humanitat. Senyors, siguin una mica més persones!

Josep Muñoz Gràcia

(Tarragona)