Totes les cartes del dia

19 mayo 2017 22:41 | Actualizado a 22 mayo 2017 18:18
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

L’atac a l’anella verda de Tarragona i del Baix Gaià

Des que visc al Baix Gaià, no he fet altra cosa que regularment agafar la meva bicicleta tot terreny i descobrir cada sender, corriol, caminet que té l’anella verda tarragonina i del Baix Gaià. I creieu-me, és un d’aquells moments més increïbles de cada setmana, aquells esquitxos de temps que s’esperen amb molt desig i entusiasme, on em carrego novament d’energia.

D’ençà un mesos però, cada cop que passo pel barranc de les ànimes, a tocar de Mas del Rafel, Mas d’Enric, Mas de la Cova i Mas de Salort, a l’antic terme de Tamarit i del Catllar, la meva ànima cau a terra.

Una nefasta i desangelada gestió forestal està convertint la nostra joia de la corona, el nostre reservori tan preuat de l’anella verda en un territori desanimat, amb pistes de més de quatre metres, on les suposades aclarides que es generarien amb un bon acord de custòdia amb els propietaris deixen pas a una explotació forestal agressiva, destructora del bosc, amb un únic objectiu de rendibilitzar al màxim l’extracció d’arbres.

No importa si són alzines, roures, serveres, arços, arboços, llentiscles i tot un sotabosc molt variat. L’empresa que ha arribat amb un acord amb els propietaris només entén de volums, de ràtios, de rendiments, i tot s’hi val, no respecta ni els exemplars més preuats ni els més vells, ni els diàmetres correctes, i el pas de la seva maquinària s’emporta tot el que es posa al davant.

Des de la societat civil, exigim l’aturada immediata de l’atac tant sinistre que està sofrint l’anella verda tarragonina i del Baix Gaià, que s’acabi l’extracció de fusta i la destrucció del sotabosc encara existent, i que els nous consistoris constituents de la zona així com la Generalitat preservin l’anella verda i la dotin d’una figura de protecció que impedeixi aquestes barbàries més típiques del segle passat que de l’actual.

Lluís Estamariu

(GATA.Ecologistes de TGN)

Recordando

Los personajes de fantasía y sus canciones de hace cuatro décadas, como Heidi –la niña feliz llena de sueños y fantasía–, la rebelde abeja Maya, Mafalda –niña argentina irónica y de gran carácter– o Pippi Calzaslargas, que ha cumplido setenta años, pelirroja, traviesa, con dos grandes trenzas despeinadas, marcaron una infancia, pero han envejecido. Eran todo un mundo competitivo que sustituyeron los cuentos tradicionales con moraleja de las abuelas, de contenido contemplativo, donde en la inocencia infantil todo era creíble, su imaginación llegaba donde acababa la visión.

Por el contrario las series del gato cósmico azul Doraemon, Shin Chan o los Simpson, su humor está más indicado para adultos. Sustituyen a las series anteriores. A simple vista no aportan ningún tipo de valor humano.

Para el resto de la familia, el sueño nostálgico de finales de los setenta, como Vacaciones en el Mar, crucero de lujo que surcaba los mares con una trepidante tripulación, dedicado a un tipo de personas muy especial, tiene en la actualidad auténtico auge. El paso del tiempo proporciona a las nuevas generaciones la realidad y mucha gente lo puede disfrutar. Todos hemos sido niños, recordar, además de reflexionar y analizar el pasado, es vivir.

Visitación Juárez Laiz

(Tarragona)

De qué fiarse

Fíate de las cosas claras, no de las cosas obvias. Fíate de aquellas cosas luminosas, no de aquellas iluminadas. Fíate de quien quiera una segunda oportunidad, no de quien piensa que no se equivoca nunca. Fíate de quien cree poco pero sabe que no lo ha visto todo, porque descubrir es mucho mejor que creer. Fíate de quien llora cuando está triste y de quien ríe cuando está feliz. Fíate de quien no necesite una sorpresa para hacerte sonreír. Fíate de quien no se avergüence de cantar una canción aunque no se la sepa de memoria. Y fíate de quien tiene poco pero divide mucho y no de quien tiene mucho pero divide poco. Y por último, fíate de quien vaya con la cabeza bien alta aunque esté lloviendo.

Xavi Llambrich Franch

(Deltebre)

Comentarios
Multimedia Diari