Totes les cartes del dia

Prostíbulos de muñecas

Hoy en el programa Amigas y Conocidas, han dado la noticia de que por primera vez en Europa, se ha abierto en Barcelona un prostíbulo de muñecas de silicona. Hay modelos de las razas más conocidas. El horario les ha causado extrañeza porque es diurno de 10 de la mañana a 10 de la noche. Bueno, será para pasar más desapercibidos. Podrán ir a la hora del desayuno o de la comida, incluso si han de esperar a algún cliente, entre horas podrán aprovechar.

Desde luego hay gente para todo y esto da la sensación, en principio, que no hará daño a nadie, simplemente lo notará un poco el bolsillo. Es como el fumar. Los hay que dicen que antes faltará el pan en casa que el tabaco. Ahora podrán decir lo mismo pero con el sexo artificial. Ojalá que al tiempo que van apareciendo cosas para el entretenimiento, se vaya solucionando el acoso escolar, la pederastia, el maltrato y asesinato de las mujeres, los incestos, e incluso me atrevería a pedir que se erradicaran de la sociedad los malhechores políticos que van hundiendo el País, llámese como se llame. Tenemos que mejorar la educación y la justicia. Mientras tanto nos tocará presenciar mucha maldad e ignominia.

M.ª Elisa Aragonés Domènech

(Tarragona)

Carta oberta al Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC)

Com ja sabeu, avui, dia 2 de març, s’ha convocat una vaga d’estudiants per protestar contra les taxes abusives que els universitaris catalans hem de pagar. Personalment, trobo molt necessari que un sindicat representi els drets dels estudiants i considero que aquesta vaga té per objectiu un benefici de tota la comunitat estudiantil. Tanmateix, no estic gens d’acord amb la situació que m’he trobat aquest matí.

Jo, a més de ser estudiant de la URV, també treballo a la universitat. Aquest matí he intentat entrar al Campus Catalunya de Tarragona, tal com ho ha fet el PAS i el PDI, que no han tingut cap tipus de problema d’accés per tal de complir amb les seves obligacions com jo amb les meves.

Un cop he deixat el cotxe al pàrquing del Campus Catalunya, al pont d’accés a l’edifici m’he trobat que hi havia diversos nois barrant el pas a l’interior de l’edifici. Quan he volgut entrar, un d’ells m’ha demanat el carnet per tal de comprovar quina era la meva condició (és a dir estudiant, PAS, PDI...). Jo m’hi he negat perquè ell no tenia l’autoritat per demanar-me el carnet; és més, jo no he d’acreditar-me davant de ningú per accedir al campus.

Educadament, els he demanat que em deixessin passar i els he explicat, tot i que era innecessari, que anava a treballar. Seguidament, un dels nois m’ha dit de forma categòrica que no entraria a l’edifici i, quan he intentat accedir-hi de forma pacífica, m’ha bloquejat el pas posant-se davant meu, cos amb cos. M’he sentit molt violentada i desprotegida. A més, mentre passava tot això, davant nostre hi havia un guarda de seguretat, que no ha fet res davant la situació. Finalment, per aconseguir anar a treballar, he hagut d’anar a la porta principal de la universitat (la d’Avinguda Catalunya) i fer que els meus caps vinguessin a buscar-me per poder pujar a la feina. Igualment, jo no he estat l’única persona que avui ha volgut accedir a la universitat, fos pel motiu que fos i, vosaltres, els nostres representants, ens heu bloquejat el pas de formes molt poc correctes, properes a l’agressivitat.

Nois, definitivament aquesta no és la manera. S’ha d’informar els alumnes, se’ls ha d’explicar els motius de la vaga que, com ja he dit prèviament, considero molt lícits; però mai es poden utilitzar aquestes formes. Perquè al cap i a la fi, el que heu aconseguit no és que els estudiants fem pinya pels nostres drets, sinó perdre tota la credibilitat davant de molta gent.

Ariadna López

(Tarragona)