Transparents

En aquest país tenim una manera de ser que tira als extrems. Abans, els sous dels polítics eren un misteri. De cop i volta, abocats per l’escàndol de la corrupció, els càrrecs públics han experimentat un sobtat neguit per ensenyar l’últim calaix. Entre poc i massa. Els sous dels càrrecs publics (que són jornals que paguem entre tots) han de ser públics, però no veig la necessitat de saber que l’alcalde Ballesteros té un oli de Tito Figueras, o que l’Albert Vallvé heu 24 talles de sants. Transparència no cal que sigui tafaneria. Un altre aspecte que ha causat controvèrsia és el fet que el cap del gabinet del president del Govern cobra més que el propi president del Govern. Això ho trobo normal. Per exemple, no sé si el cap del gabinet de Ballesteros, Gustavo Cuadrado, cobra més que l’alcalde, però hauria de ser així. El cap del gabinet de l’autoritat és l’ase dels cops. Viu en un pur martiri de sant Fructuós. Cap de gabinet? Ni cobrant més que l’alcalde!