Opinión

La Tribuna

Francisca Gras

Doctora Francisca Gras

Directora Mèdica i Cofundadora del Centre de Diagnosi per la Imatge de Tarragona

El futur del diagnòstic precoç del càncer de mama

Creado:

Actualizado:

La radiologia ha estat, des de fa dècades, un pilar fonamental en la medicina preventiva. Però si hi ha un àmbit on l’impacte ha estat especialment transformador: el diagnòstic precoç del càncer de mama.

Al inici de la meva carrera professional, acudíem a la mamografia un cop existien símptomes i es detectaven els tumors quan ja presentaven certes dimensions. La tècnica mamografica ha evolucionat molt. Hem passat de la mamografia analògica a la mamografia digital 2D, i posteriorment a la tomosíntesi (3D) i tècniques complementàries com l’ecografia d’alta precisió 3D o la ressonància magnètica mamària. Aquestes tècniques permeten detectar lesions en les seves fases més inicials, quan encara és invisible al tacte i les possibilitats de supervivència son molt mes elevades. No ens podem acomodar, però: els pacients mereixen que continuem millorant.

La nova revolució ens arriba de la mà de la intel·ligència artificial. Lluny del tòpic que substituirà professionals, la IA s’ha convertit en una aliada imprescindible. Algoritmes entrenats amb milions d’imatges poden identificar lesions mínimes que, de vegades, l’ull humà pot passar per alt. No es tracta d’una segona opinió, sinó d’una companya de feina que redueix errors, agilitza l’anàlisi i ens dona temps per fer allò més humà: acompanyar les pacients, explicar, escoltar i donar suport.

També ens ajuda a personalitzar el cribratge. No totes les dones tenen el mateix risc, i gràcies a les eines predictives, ja podem ajustar la freqüència i el tipus d’exploracions a cada perfil, evitant proves innecessàries i reforçant les que realment són útils.

A Tarragona, al nostre centre, hem apostat sempre per portar la innovació a casa nostra. Ho devem a tots els pacients que confien en nosaltres. Cada vegada que un pacient travessa la porta amb por o dubtes, tenim una responsabilitat enorme: oferir-li precisió diagnòstica, rapidesa en els resultats i un tracte humà que li recordi que no està sol.

Tot i els avenços, encara hi ha reptes pendents. La participació als programes de cribratge ha de millorar. Persisteixen desigualtats territorials i socials que dificulten l’accés a proves essencials. Encara hi ha dones que arriben tard al diagnòstic, i això no ens ho podem permetre.

El Dia Mundial de la Radiologia és una celebració, sí, però també una crida. Una crida a invertir en tecnologia, a la formació continuada dels professionals, i a la sensibilització de la població i recordar que la detecció precoç pot ser la diferència entre una vida truncada i una vida plena.

El futur de la radiologia és apassionant. Estem escrivint un nou capítol on ciència i humanitat caminen plegades. Jo em sento profundament privilegiada per formar part d’aquesta història i de treballar, amb la mateixa vocació del primer dia, per un diagnòstic precoç que salvi vides.

Com a radiòloga, he après que la tecnologia pot veure allò que nosaltres encara no percebem, però només l’experiència i la sensibilitat humanes poden donar sentit a aquesta imatge. La combinació de ciència i empatia és, i serà sempre, la clau del diagnòstic precoç.

tracking