La 30a Conferència de les Parts de l’ONU sobre el Canvi Climàtic, la COP30 que es fa a Belém (Brasil), té un objectiu central: mantenir viu el compromís de limitar l’escalfament global a 1,5 °C respecte a l’era preindustrial. La Universitat Rovira i Virgili hi participa de forma acreditada i virtual, reafirmant el paper de la recerca i del coneixement científic en el debat climàtic global.
Durant la inauguració de la cimera, el president brasiler Luiz Inácio Lula da Silva va definir la trobada com «la COP de la veritat». No era una frase improvisada, era una declaració de principis. Va posar damunt la taula la necessitat d’un compromís real: “el moment en què els líders mundials demostraran la seriositat del seu compromís amb el planeta”. Les seves paraules apel·laven a una evidència: l’emergència climàtica és una realitat visible en sequeres, onades de calor i la pèrdua de biodiversitat. Lula va exigir que aquesta edició marqui un punt d’inflexió: de la negociació a l’acció, amb resultats tangibles.
El president va posar el focus en la justícia climàtica: no hi haurà solució sense afrontar els desequilibris entre el Nord i el Sud Global, entre els qui més contaminen i els qui més pateixen les conseqüències. Que la COP30 se celebri al cor de l’Amazònia, no és casualitat. Lula vol convertir aquest pulmó verd del planeta i alhora territori ferit, en el mirall del món, un recordatori que la veritat del canvi climàtic és aquí, a la natura que lluita per sobreviure.
No obstant el missatge encoratjador el món avança massa lent. Les emissions globals el 2035 serien, segons les dades, només un 12 % inferiors als nivells de 2019. Però, per mantenir el llindar d’1,5 °C, caldria una reducció del 60 %. El contrast és evident: el que s’ha fet és insuficient i el temps s’esgota.
La COP30 arriba com una prova de maduresa per a la comunitat internacional. Cal demostrar que la cooperació global és possible en un món fragmentat. La «veritat· que reclama da Silva és incontestable: no hi ha temps per perdre. El límit d’1,5 °C no pot ser una aspiració, sinó la línia vermella que separa l’èxit del fracàs, un futur habitable d’un ple de riscos irreversibles. Belém pot esdevenir el punt d’inflexió que el planeta necessita o una nova oportunitat perduda, i no en queden gaires.
La COP ha de mantenir viu l’objectiu climàtic global, reforçar l’ambició dels països, assegurar un finançament just i reconèixer el paper essencial dels ecosistemes naturals, dels boscos, dels oceans i de la biodiversitat, com a columna vertebral de la vida al planeta.
Catalunya davant el repte
Per a Catalunya és una oportunitat per mirar de cara els reptes que el canvi climàtic està imposant al territori. Les onades de calor freqüents, les sequeres persistents, l’augment del nivell del mar o els fenòmens meteorològics extrems no són hipotètics. Participar en aquesta cimera permet posicionar-se millor per rebre coneixement, cooperació i finançament i consolida l’aposta per la resiliència climàtica i la cooperació mediterrània, eixos prioritaris.
També és una qüestió d’oportunitat econòmica. Allò que es decideixi a Belém pot traduir-se en inversions, innovació i nous marcs normatius que accelerin el camí cap a una economia més verda i competitiva. Catalunya té potencial per liderar aquesta transformació, i la COP30 és un escenari per reivindicar-ho.
Finalment és un espai de visibilitat i cooperació internacional. Que Catalunya hi tingui veu reforça el seu paper com a referent en transició ecològica i gestió sostenible.
Amb l’esperit brasiler del mutirão (l’esforç col·lectiu), la cimera ha de convertir-se en un acte de voluntat col·lectiva, capaç de transformar la retòrica en acció, la inèrcia en compromís i la desconfiança en esperança.
Ara més que mai, la resposta ha de ser compartida. El repte climàtic no entén de fronteres, i malgrat les febleses o la frustració que generen aquestes conferències, cal recordar una veritat fonamental: sense l’Acord de París, el món avançaria avui cap a un escenari de +4 °C a finals de segle, segons Nacions Unides. Aquesta és, potser, la dada més contundent de totes. La veritat que no podem ignorar.
Lo más leído
Lo último