Para seguir toda la actualidad desde Tarragona, únete al Diari
Diari
Comercial
Nota Legal
  • Síguenos en:

Calen fets, no paraules!

| Actualizado a 08 agosto 2022 06:00
Roger Pla Farnós
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Un bon amic em pregunta què penso de l’anunci d’un projecte de llei estatal que vol suprimir les prestacions sanitàries als centres hospitalaris concertats o als centres privats i si crec que la construcció a Tarragona de dos nous hospitals privats tindrà impacte en el servei públic i, en tot cas, com l’afectarà.

Opina que la construcció d’hospitals privats serà negatiu pels hospitals públics, ja que els bons professionals marxaran a la privada on gaudiran de millors condicions laborals.

Darrerament, els mitjans de comunicació i organitzacions professionals del món de la salut van repetint un «mantra»: «El dèficit de finançament i la falta de professionals afectarà el sistema públic i haurà de reduir necessàriament l’atenció a les malalties i patiments de la gent».

Entretant, anem veient l’augment de pacients a les llistes d’espera i com es retarden els diagnòstics i tractaments. Cada dia hi ha més dificultats per a resoldre els problemes quotidians dels malalts crònics i s’incrementen els problemes mentals...

Augmenta la contractació de pòlisses d’assegurances privades per a l’atenció sanitària. Les dades de la patronal del sector, Unespa, així ho confirmaven l’any 2020. Actualment, més de 13 milions de persones tenen contractada una pòlissa d’assegurança, és a dir, un 30% de la població espanyola.

La meva resposta a tot això és que la pitjor amenaça per a la medicina pública és la demagògia, és a dir, utilitzar l’emotivitat i la irracionalitat a l’hora de justificar la presa de certes decisions i fer promeses i programes d’acció impracticables o no aconsellables per al conjunt dels ciutadans.

En aquest país som tots molt donats a aquesta pràctica. Tenim la mà trencada a fer afirmacions categòriques basades únicament en el nostre «docte parer».

La resposta del govern espanyol davant aquest neguit ciutadà ha sigut clarament demagògica. Diu que ens salvarà de la privatització i per fer-ho deixarà de tenir cap relació de contractació de serveis amb els centres concertats i privats. Però no analitza els problemes ni en planteja solucions assenyades que puguin retornar la confiança al ciutadà.

Darrere la fàcil i demagògica premissa que concertar és privatitzar, només hi veig una mesura populista i centralitzadora. D’entrada ja es contradiu quan no reverteix el privilegi que encara tenen els funcionaris de l’Estat, acollits al règim de Muface, Mugju i Isfas, que els permet accedir des de la cobertura pública a les asseguradores privades. A què juguem? Concertar no és privatitzar. Privatitzar és pagar per a ser atès. Concertar és sumar als serveis públics els serveis d’altres centres que sense ser públics, però complint uns requeriments preestablerts, aporten infraestructures, equips i coneixements al nostre sistema de salut.

Aquest projecte de l’estat afectaria i molt a Catalunya on la concertació amb entitats del sector no públic representa més del 65%. Com a exemples, la Fundació Althaia a Manresa, la Xarxa Sanitària i Social Santa Tecla a Tarragona, la Fundació Sanitària de Mollet i tants d’altres hospitals, a més d’una xarxa de centres accessibles a tothom, com són l’Orde de Sant Joan de Déu, la Fundació Puigvert, la Fundació Institut Guttmann, etc. També la xarxa sociosanitària i la de salut mental són concertades pràcticament del tot.

Ens volen limitar l’accés que ara tenim gratuïtament amb la targeta sanitària? Té sentit malbaratar tots els recursos que tenim i crear una oferta paral·lela d’instal·lacions i serveis públics? El que sí que té sentit i necessitem urgentment és més transparència: dades de resultats i rendiment de comptes, que són els autèntics generadors de confiança en l’ús dels recursos públics.

I quan parlo de rendiment de comptes no em refereixo només als polítics, sinó també a les entitats que presten aquests serveis concertats en el nostre sistema de salut. Algunes ho tenen oblidat.

Hem d’anar deixant de banda expressar opinions personals sense adjuntar-ne dades objectives que les justifiquin. Cal demanar als nostres líders polítics i als gestors de totes les institucions tant públiques com concertades i privades que prediquin amb l’exemple i facin rendiment de comptes de la distribució i l’ús dels recursos públics assignats. Que ens expliquin l’eficàcia, l’eficiència i el grau de satisfacció ciutadana del seu funcionament.

Calen fets, no paraules!

Metge especialista en cirurgia general, doctor en medicina, amb experiència en gestió sanitària, Roger Pla ha estat gerent de la Regió Sanitària del Camp de
Tarragona.

Comentarios
Multimedia Diari