Amb motiu del 80è aniversari de l’alliberament del camp d’Auschwitz-Birkenau, una enquesta de la Claims Conference concloïa que un 48% dels americans i un 18% dels alemanys no sabien d’Auschwitz ni de cap altre camp de concentració nazi. Resultats similars a França o en enquestes a peu de carrer a les nostres ciutats sobre l’Holocaust posaven en dubte el deure de la memòria amb respostes que podien semblar una broma.
Coincidint en el temps, El món a RAC1 va informar en una notícia que: «Només un de cada tres instituts catalans ha prohibit totalment els mòbils a les aules». Un treball periodístic ‘artesanal’ estudiant la normativa interna de tots els instituts públics (més de 600) al no disposar de dades oficials del Departament d’Educació mostrava que dos de cada tres centres encara permeten fer servir els telèfons a classe per raons pedagògiques.
De forma immediata el Departament d’Educació va proposar la formació d’un grup d’experts amb la participació de les famílies (Adolescència lliure de mòbil) per treballar en un pla de digitalització responsable, dirigit no sols als mòbils sinó a analitzar els efectes de les totes pantalles en l’educació.
La reflexió educativa, el paper dels pares i mares, dels docents, la sensibilització social... el debat està servit. Algunes idees i propostes des de l’experiència diària en una aula de 1r de Primària i –alhora– en la Universitat poden ser.
Valorar –arran de les evidències que mostren que la no presència de mòbils ha ajudat a millorar els resultats acadèmics (l’atenció) i la convivència (la interacció)– anar més enllà estenen la prohibició ‘total’ a Secundària com ja es fa en Primària amb una normativa més clara i sense excepcions.
Per una banda, mentre durant anys en obrir la pàgina web d’Apple Education veiem l’eslògan L’ipad canviarà l’educació en el món, sense explicar ben bé en quin sentit seria aquest canvi. Per l’altre Joan Esculies, professor universitari d’Història (UVIC) ens diu en una recent entrevista «hi ha moltes diferències entre els estudiants que prenen apunts a mà i els qui van amb ordinador».
Probablement els adults també haurem de fer el mateix –i aparcar el nostre mòbil– en entrar a una reunió, al treballar en equip, en un taller, en una connexió o en un seminari.
En contraposició a l’scroll infinit de les pantalles...
La importància del paper i de la lectura. Un grup d’especialistes en lectura de diferents universitats europees van publicar a Le Monde un manifest sobre la rellevància de la lectura intensiva com a l’eina més important per desenvolupar el pensament analític i crític. Lectura intensiva i crítica de textos llargs.
El valor d’escriure a mà: l’escriptura com a l’artesania de l’aprenentatge. Clicar una tecla no és, a efectes de treball cognitiu i d’habilitats motrius el mateix que dibuixar una lletra amb el llapis sobre el paper. Escriptura creativa o expressió lliure: escriure una carta, un relat breu, un discurs, un diari, un poema, una petita peça teatral...
Abans de la IA a les aules...
Per ‘controlar’ i per defensar-se del seu algoritme en educació: fer exposicions orals, debats, exàmens orals, declamar un poema, explicar un conte, fer una assemblea, aprendre a escoltar i a conversar. L’expressió oral com a eina per a estructurar el pensament.