Para seguir toda la actualidad desde Tarragona, únete al Diari
Diari
Comercial
Nota Legal
  • Síguenos en:

Els metges volem millorar el nostre sistema sanitari

| Actualizado a 24 enero 2023 07:00
Sergi Boada
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Aquests dies els metges tornarem a ser portada en els mitjans de comunicació, però en aquesta ocasió, per una situació que no ens agrada gens ni mica: estar de vaga. Som conscients de l’afectació entre la ciutadania en un moment on la falta d’accessibilitat i les demores excessives ja estan en boca de tothom.

Evidentment, i com no podia ser d’una altra manera, els mínims estaran garantits i les urgències i l’atenció oncològica no s’aturaran.

Fa força temps que anem denunciant que el sistema públic de salut requereix una actualització urgent. Tenim un sistema modèlic: és robust, dotat amb identitat pròpia, emprant recursos de titularitats jurídiques diferents, però clarament infrafinançat de forma crònica i amb una creixent i perillosa manca pressupostària. Els professionals, en els darrers anys hem suportat aquest sistema i hem fet possible que sigui considerat un dels millors d’Europa malgrat les mancances, però de professionals cada vegada en som menys.

D’aquí a dos anys, el pic de jubilacions de metges especialistes no es podrà compensar, ni tan sols en l’hipotètic cas que fóssim capaços de retenir a tots els MIR que formem en el territori perquè es quedessin a treballar aquí. Ara per ara, tan sols es queden un 45% dels MIR, la resta acaben marxant fora de Tarragona i a això, li hem de sumar l’amenaça de fuga de professionals a l’estranger.

Avui en dia, aquest fet no és quantitativament significatiu, però els metges joves, cada vegada més capacitats i amb menys barreres comunicatives, ho tindran més fàcil per marxar a països del voltant on els sous es tripliquen i les condicions laborals, de conciliació i de formació continuada són molt millors.

Tenim un sistema modèlic: és robust, dotat amb identitat pròpia, emprant recursos de titularitats jurídiques diferents, però infrafinançat

A més, cal afegir el pas de professionals de la sanitat pública a l’exercici lliure o privat de la medicina, on de moment, les retribucions són una mica millor i on una major autogestió és, potser, més real. Al final, però, no deixarem de «vestir un sant per desvestir-ne un altre» quan estem a les portes de la posada en marxa de dos grans hospitals privats a Tarragona. Ull!

Als ciutadans que es puguin sentir molestos per exercir el nostre dret a vaga, els hi diria que no es deixin endur pel pensament simplista «els metges reclamen perquè volen una retribució econòmica més elevada». És evident que les retribucions i les condicions laborals requereixen una urgent actualització, a fi i efecte d’homologar-nos als nostres col·legues europeus, però requerim eines per a poder atendre els nostres pacients amb els millors recursos.

El col·lectiu mèdic necessita, també, poder dissenyar i canviar models organitzatius que actualment no funcionen i en cito un a tall d’exemple: en un hospital de referència, on un especialista es passa tota una guàrdia de 24 hores treballant i solucionant casos d’alta complexitat, la retribució que obté és inferior a la del mateix especialista en un hospital més petit. En el segon cas, durant la guàrdia, el professional no atén tants casos ni de tanta complexitat com el primer. Davant d’això, si aquests models no es reformulen, en un curt període de temps, pocs metges voldran estar en un hospital de referència i la pregunta serà evident: qui atendrà llavors la patologia complexa?

És urgent arribar a acords sòlids perquè la passivitat i la falta de motivació defenestraran el sistema pel qual tant s’ha lluitat

En definitiva, necessitem canviar la forma en què s’utilitzen els diners, perquè de continuar fent-ho de la mateixa manera, no ens porta enlloc.

Estar de vaga per aconseguir-ho no ens agrada, però hi ha una situació pitjor que és la indefensió apresa: un estat psicològic que es produeix quan una persona percep que és incapaç de modificar una situació perquè no disposa, o no li proporcionen, les eines per afrontar-la. N’és conscient que, qualsevol acció que realitzi, no influeix en el resultat que desitjaria i, en conseqüència, llença la tovallola.

És important que tant polítics com governants, siguin del color que siguin, facin cas durant les negociacions als metges que coneixem exactament on són els àmbits de millora del nostre sistema sanitari. És urgent arribar a acords sòlids i de consens perquè si no ho fem ja, la passivitat i la falta de motivació defenestraran definitivament el sistema pel qual tant s’ha lluitat.

Comentarios
Multimedia Diari