<iframe src="https://www.googletagmanager.com/ns.html?id=GTM-THKVV39" height="0" width="0" style="display:none;visibility:hidden">
Whatsapp Diari de Tarragona

Para seguir toda la actualidad desde Tarragona, únete al Diari
Diari
Comercial
Nota Legal
  • Síguenos en:

És nou, serà millor?

19 enero 2025 19:39 | Actualizado a 20 enero 2025 07:00
Roger Pla Farnós
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

No necessàriament. Hi ha dues tendències naturals en el comportament humà: una és pensar que «nou» sempre significa millor i l’altra que el fet que un producte hagi existit durant molt de temps, vol dir que és innocu i eficaç.

La publicitat aprofita aquesta manera de funcionar de la nostra ment per a la venda de productes. Els presenta com a millors pel sol fet de ser nous o bé els atribueix gran qualitat, garantida per la seva antiguitat.

Sembla que els nostres cervells estan dissenyats per a les anècdotes i que ens refiem amb més facilitat quan ens presenten fets o productes amb històries ben contades. D’aquí ve la importància que li donen els polítics al ‘relat’ dels fets quan ens volen fer creure el seu missatge.

Però la ciència exigeix resultats avaluables i repetibles. S’ha demostrat que les anècdotes i les experiències personals poden induir a errors fatals i que el camí fàcil és deixar-se portar per suposicions i anar barrejant fets i opinions, fins a fer difícil distingir els uns dels altres.

Malgrat que ho sabem, sempre han existit tractaments que en lloc d’estar basats en dades científiques, es recolzen en hàbits, costums o en creences arrelades a la cultura. En bastants casos no fan cap bé ni cap mal, però algunes vegades poden fins i tot ocasionar danys.

Així doncs, sense una avaluació justa i imparcial, no esbiaixada, és possible que es prescriguin tractaments inútils o fins i tot perjudicials o que es rebutgin tractaments que poden ser eficaços.

Les teories no verificades sobre els efectes dels tractaments, per convincents que semblin, senzillament, no són suficients.

Per posar un exemple de la necessitat de disposar d’estudis imparcials explicarem el cas de James Lind, cirurgià del segle XVIII, que treballava en un vaixell de guerra anglès. Va dissenyar un estudi per comparar sis remeis que es feien servir llavors, per tractar l’escorbut, una malaltia que posava fi a la vida d’un gran nombre de mariners durant els viatges llargs i que posteriorment es va saber que és causada per un dèficit de vitamina C.

Lind va demostrar que les taronges i les llimones, eren una cura molt eficaç: va reunir dotze pacients amb escorbut, els va allotjar a la mateixa part del vaixell de dos en dos, i es va assegurar que tots rebessin la mateixa alimentació. Els va assignar a cada grup de dos, un dels sis tractaments per a l’escorbut que estaven en voga: sidra, àcid sulfúric, vinagre, aigua de mar, nou moscada o dues taronges i una llimona. Les fruites van ser les guanyadores, sense cap dubte.

Més endavant, l’Almirallat ordenà que es proveïssin tots els vaixells amb suc de llimona, amb la qual cosa, a la fi del segle XVIII, la temible malaltia havia desaparegut de l’Armada Reial.

Entre els tractaments que Lind va comparar, hi havia el del Reial Col·legi de Metges que recomanava l’àcid sulfúric, i el de l’Almirallat, que s’inclinava pel vinagre.

Totes dues autoritats d’aquell moment estaven ben equivocades. És sorprenent la freqüència amb què les autoritats influents s’equivoquen.

El fet de confiar massa en opinions, costums o precedents en lloc de recolzar-se en els resultats d’estudis imparcials segueix causant greus problemes en l’atenció sanitària.

Els pacients, els metges i la població en general, tenim un important paper a exercir en l’abordatge de les incerteses sobre els efectes dels tractaments.

És del màxim interès, tant per als pacients com per als professionals de la salut, que la investigació sobre els tractaments sigui rigorosa.

El fet que un tractament hagi estat autoritzat no garanteix que sigui segur i que no tingui complicacions, ja que els efectes secundaris, sovint, apareixen al cap d’un temps.

Comentarios
Multimedia Diari