Imaginar el futur, dibuixar l’ecosistema del Sud de Catalunya

Estem en plena campanya de les municipals. Els diferents programes estan farcits de propostes concretes que, en el millor dels casos, seran enllestides en quatre anys i, en el pitjor, cauran en paper mullat per les restriccions pressupostàries, la manca de suport, el canvi en les prioritats o la inviabilitat de dur-les a terme.

En unes eleccions municipals cal ser pràctic i tocar de peus a terra. La política local es reactiva, proposa solucions a les demandes col·lectives. Primer es detecten els reptes i després s’intenta buscar el remei. Resoldre els problemes locals és tot un mèrit, la prova està en les millores registrades per les nostres pobles i ciutats des de la transició democràtica.

Ara bé, el pragmatisme de la política reactiva convé que vagi de la mà d’una visió estratègica sobre els diferents escenaris de futur que té a l’abast el sud de Catalunya. El futur dels nostres pobles i ciutats no pot dependre exclusivament de les propostes pragmàtiques i reactives, la política local i regional ha de ser més valenta i ambiciosa.

Hem de demanar als polítics locals que vagin més enllà, que siguin ambiciosos, que tinguin la valentia de dibuixar diferents escenaris de futur. Les dues visions de veure les coses, les propostes a curt i a llarg termini, no són excloents sinó que es complementen.

Estem vivim un període històric inestable i ple de riscos. Des de la crisi del 2008, les tecnologies digitals, la globalització, la crisi climàtica, les guerres, les desigualtats socials, la degradació de les democràcies occidentals, entre altres aspectes, han comportat tot un seguit de reptes que caldrà, tard o d’hora, superar.

En aquest escenari, la política del curt termini pot esdevenir un problema i no pas una solució. Cal imaginar un futur col·lectiu i acordar un programa de canvi ambiciós. Cal explorar objectivament les opcions que tenim. No existeix cap brúixola que ens marqui el nord, però molts territoris han tingut la valentia de dibuixar un escenari de futur més ambiciós que el que ofereix el dia a dia.

Per explorar les nostres opcions de futur hem de ser rigorosos, per això cal emprar les eines que ens ofereix la prospectiva estratègica. Malauradament, les tècniques de prospectiva estratègica no són habituals entre nosaltres, sols el govern basc fa anys que a través de la prospectiva estableix els escenaris de futur del país.

A Catalunya, sols l’Institut Català de l’Energia i el Departament d’Ensenyament de la Generalitat duen a terme exercicis sectorials de prospectiva energètica i tecnològica.

A l’Estat, l’any 2020 es va crear l’Oficina Nacional de Prospectiva i Estratègia que depèn de la presidència del govern espanyol. Pensem poc en el futur, mentre països com ara Alemanya, Canadà, Finlàndia, França, Portugal o Singapur tenen una gran experiència en aplicar la prospectiva per explorar els escenaris de futur.

Al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre encara estem a temps per consensuar un escenari de futur més compartit i ambiciós. Sovint la rutina diària ens fa perdre la perspectiva, tot i que el sud de Catalunya té els ingredients necessaris per aspirar a un escenari de benestar col·lectiu més atractiu.

La nostra localització geogràfica és clau, doncs formem part d’una de les metròpolis més atractives de Europa. En el darrer informe Europe’s best cities in 2023 Londres, París i Berlín ocupen, com és habitual, les tres primeres posicions del rànquing de les àrees metropolitanes europees més atractives per invertir en els nous sectors emergents (enginyeria de dades, tecnologies digitals, biotecnologia, energies sostenibles, etc.). Darrere de les tres grans ciutats europees, en la quarta posició, es situa la gran metròpoli de Barcelona amb 4.735.000 habitants.

Malgrat la paràlisi del país en la que estem immersos des de fa anys, Catalunya amb Barcelona al capdavant és un dels ecosistemes europeus més atractiu per crear, innovar, emprendre i invertir en industries emergents, molt per davant de Madrid.

Al sud de Catalunya hem de consensuar el paper que volem jugar. Estaria bé escoltar les propostes dels candidats de Tarragona i Reus per fomentar les sinergies entre les dues ciutats, la distribució de rols, i les iniciatives estratègiques que poden ubicar-se en un espai tant important com la T-11, per posar uns exemples.

No es tracta de fer volar coloms. Ha passat el temps de les grans proclames que sempre acaben en paper mullat, els debats sobre si som una àrea metropolitana o no, i els grans projectes que venen de fora. Ara és moment d’acordar una estratègia territorial de dalt a baix per transitar cap a un model productiu intensiu en coneixement i el talent.

Per a tirar endavant un ecosistema innovador necessitem el concurs de dues forces transformadores. Per una banda, les administracions locals han de tenir la capacitat i la valentia de crear una palanca de canvi que permeti transitar cap a un model productiu més innovador i sostenible que l’actual.

Per altra, és imprescindible la participació dels actors que seran els grans protagonistes del canvi: tècnics qualificats, emprenedors, innovadors, empreses tecnològiques, inversors, etc. També cal que s’impliquin les diverses associacions sectorials, les patronals, les cambres de comerç i els sindicats. En aquest punt, la participació de la universitat és imprescindible. El nou ecosistema productiu sols podrà dur-se a terme amb la implicació real de la URV.

El seu paper ha d’anar més enllà del rol secundari actual.

En definitiva, pocs territoris poden competir en matèria de llegat històric, patrimoni cultural, diversitat natural, potencial humà i qualitat de vida amb les comarques del sud de Catalunya. Vivim en un entorn privilegiat, els polítics locals han de ser conscients del que tenen entre mans.

No hi ha prou amb mantenir els carrers, recollir la brossa i obrir, de tant en tant, algun equipament social. Ara més que mai cal actuar en clau de futur.