<iframe src="https://www.googletagmanager.com/ns.html?id=GTM-THKVV39" height="0" width="0" style="display:none;visibility:hidden">
Whatsapp Diari de Tarragona

Para seguir toda la actualidad desde Tarragona, únete al Diari
Diari
Comercial
Nota Legal
  • Síguenos en:

Intolerància política

01 febrero 2025 20:16 | Actualizado a 02 febrero 2025 07:00
Ferran Bel
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

En una democràcia, independentment que puguem compartir o no la seva ideologia, qualsevol organització política, o social, legalment constituïda, ha de poder defensar o difondre els seus postulats, i la societat, i els poders públics han de ser garants d’aquest dret.

Tots hauríem de compartir, aquest principi bàsic. Tanmateix, el que sembla tan obvi, no ho és per tothom, com es va comprovar al barri de Gràcia el passat cap de setmana. Aliança Catalana, va situar una carpa per difondre les seves propostes polítiques. Un grup de gent amb presència de membres i simpatitzants de la CUP i Arran, es van concentrar davant de la carpa, i amb una acció totalitària i intolerant, van impedir que la carpa s’acabés de muntar, i el pitjor, van arribar a l’agressió física envers persones que estaven a la carpa, afortunadament, les conseqüències no van ser molt greus, vistes les imatges, però el fet és certament reprovable i inadmissible.

Aquesta acció va ser reivindicada per Arran, l’organització juvenil vinculada a la CUP, sota la hipotètica justificació d’una acció antifeixista. Tothom, amb una mínima sensibilitat democràtica, malgrat que no tinguéssim simpatia per cap de les organitzacions polítiques involucrades, hauríem de coincidir a condemnar accions violentes d’aquest tipus, que són realment comportaments d’intolerància política, més propis del totalitarisme que de la democràcia.

Salvant, totes les distàncies, que en són moltes, vaig recordar un episodi que jo mateix i els meus companys vam viure l’onze de juny del 2011. Després de guanyar les eleccions municipals a Tortosa, i ser reelegit alcalde, amb la primera majoria absoluta en la història, amb dotze dels vint-i-un regidors, i més del 49% dels vots, en el ple de constitució de la corporació, es va convocar pels «indignats» una manifestació, suposo, per protestar pels resultats electorals. En finalitzar el ple, una bona colla els manifestats, entre els quals es trobaven, simpatitzants i membres de les llistes electorals en diferents moments, d’Iniciativa (comuns, movem) i de la CUP, es van acostar a la porta de l’ajuntament als efectes d’intimidar-nos en la nostra sortida. La policia amb pocs efectius, em recomanava sortir per la porta de darrere, i com és obvi jo no ho vaig acceptar. En sortir, algun d’ells de forma agressiva, cridant, i inclús colpejant-me, va intentar impedir-ho i ens van estar seguint una bona estona pel carrer amb la mateixa actitud. Aquesta també era clarament una actitud d’intolerància política, i en aquest cas, a més una mostra de la no acceptació dels resultats electorals.

També em va recordar, quan Podemos feia escarnis davant les cases dels dirigents del PP, definits per Pablo Iglesias com «jarabe democrático de los de abajo», i que sempre vaig considerar inadmissibles, malgrat les crítiques que vaig rebre de sectors de l’extrema esquerra.

Curiosament, quan anys després Iglesias ja sent vicepresident del govern espanyol i la seva parella ministra, es compren un xalet a Galapagar, i sectors de la dreta extrema els feien a ells els escarnis davant de casa seva, ell mateix ho considerava, amb raó, inadmissible. Òbviament, jo també ho vaig considerar absolutament reprovable, i llavors vaig rebre les crítiques de sectors de l’extrema dreta espanyola.

Utilitzar la violència, la intimidació, o els escarnis, per combatre l’adversari polític no es pot permetre mai, les idees polítiques es combaten amb idees polítiques, i els discursos polítics es rebaten amb discursos, amb la paraula, amb el debat, però mai amb la violència, perquè a part de ser inadmissible i totalitari, és políticament contraproduent, ja que corres el perill de victimitzar al teu adversari polític, i generar cert efecte de simpatia per part de la població. Una vegada més la CUP i el seu entorn ens ha donat mostra del seu tarannà, la seva visió i capacitat política, en definitiva de la seva intolerància.

I per acabar, si algú pensa que alguna formació, és feixista, o que els seus posicionaments no respecten els drets humans, o la llei de partits, o la resta de l’ordenament jurídic, el que ha de fer és presentar la corresponent denuncia davant l’administració o els tribunals, als efectes se sancioni o il·legalitzi el partit, el que mai es pot admetre és la utilització de la violència i la intimidació per compte propi, ningú està legitimitat per fer-ho. Amb la intolerància política, hem de ser radicalment ferms en tots els casos, vingui d’on vinguin, i sigui la víctima qui sigui.

Comentarios
Multimedia Diari