<iframe src="https://www.googletagmanager.com/ns.html?id=GTM-THKVV39" height="0" width="0" style="display:none;visibility:hidden">
Whatsapp Diari de Tarragona

Para seguir toda la actualidad desde Tarragona, únete al Diari
Diari
Comercial
Nota Legal
  • Síguenos en:

L’alta velocitat arriba a Tarragona (gener de 1865)

16 enero 2025 19:09 | Actualizado a 17 enero 2025 07:00
Magí Aloguin
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Com saben molt bé milers d’usuaris habituals o no, la línia de tren entre Tarragona i Barcelona està tallada. Unes obres l’han d’habilitar per a la circulació de combois tant d’ample ibèric com internacional. Un cop enllestits els treballs, ens prometen que més i millors serveis estaran a disposició del ciutadà. Veurem si amb això de circular més trens i més llargs seran reals els guanys promesos, però de moment tinguem fe.

El cas és que, en part de la mateixa ruta, un tren va batre espectaculars rècords de velocitat ara fa exactament 160 anys. La línia entre Martorell i Tarragona estava gairebé enllestida (el tram Martorell-Barcelona funcionava des de 1859), però diversos contratemps endarrerien la seva inauguració. Un d’ells era que la connexió amb la línia de València (a Tarragona i decidida de molt abans), no es podia completar a causa, entre d’altres coses, del litigi amb uns pescadors que perdrien les poques barraques que encara quedaven a la Platja del Port (a llepar del Carrer del Mar).

Aquests litigis per l’expropiació de terrenys eren comuns a tot Europa, però a Catalunya s’hi afegia l’agreujant per a complicar-nos la vida que, ja llavors ,comença a caracteritzar la gent del país. La mateixa via entre Martorell i Tarragona s’havia vist entorpida per la complexa teranyina de censals, dominis senyorials o directes, alous, laudemis i més fullaraca feudal que sobrevivia com un zombi a desgrat de dues desamortitzacions en marxa des de feia anys. Es disposava de part del material remolcat i les locomotores, algunes de les quals sembla que llanguiren un temps allà a la Savinosa, a mercè del temible esprai marí. Però cap tren.

Això de no tenir trens per anar a Barcelona devia posar nerviosos molts tarragonins. Entre ells l’Excel·lentíssim i Il·lustríssim senyor Bisbe , que va demanar al Cap de Secció, Sr. Carlos Taxier si es podia fer un viatget informal. El Sr. Taxier, suposem que mort de ganes de fer córrer combois, va encarregar al maquinista Sr. Erthal, suposem que amb més “mono” encara, anar a Tarragona a buscar el Bisbe. Amb el prelat a bord, el tren va marxar de seguida cap a Vilafranca del Penedès, on hi va haver un bon àpat, adornat amb fogosos discursos i generosament regat pels boníssims vins de la terra més alguns licors, naturalment del país. Acabat el banquet el senyor Bisbe es va interessar per a fins quant podia córrer el tren de tornada.

Complaents, Taxier i Erthal, van respondre per la via dels fets. De tornada el comboi va volar a 102Km/h de mitjana, batent els més veloços serveis francesos, incloent el cel.lèric Malleposte des Indes, que amb prou feina agafava els 60 de mitjana i gràcies, tal com, comprensiblement cofoi, declarava l’autor d’una gasetilla del Diari de Tarragona del 10 de gener de 1865.

Ens conformarem amb menys avui dia?

Comentarios
Multimedia Diari