Para seguir toda la actualidad desde Tarragona, únete al Diari
Diari
Comercial
Nota Legal
  • Síguenos en:

La Formació Professional, si o...?

| Actualizado a 27 octubre 2022 07:00
Salvador Soler Luz
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Les característiques de l’entorn i del dia-dia vital són afectades pels cicles temporals, en les darreres dues dècades, i des del 2008 vivim una precipitació d’esdeveniments que afecten a la societat i a l’activitat de les empreses, petites i mitjanes que determinen la seva viabilitat. Els efectes de la crisi econòmica, la sanitària, la dependència energètica, la tendència a la deslocalització d’empreses, el fre a la desglobalització i l’augment de vertigen del preu dels aliments no són superats, sense ignorar la generalització de la digitalització en tots els àmbits de la societat i preferentment al món productiu. Des dels anys 2000 s’ha evidenciat l’evolució dels indicadors referits a la I.A, la producció en general o la gestió de les emissions i el consum energètic.

Aquest gir pot ser el catalitzador que falta per fer un pas de gegant en el pensament dirigit a donar compliment a les necessitats que es consideren bàsiques per les persones en tots els àmbits, i tenint en compte que tots els sectors productius són i seran afectats al respecte. En l’àmbit de l’optimisme és probable que estem preparats i disposats a fer que d’aquesta crisi emergeixi un futur millor. En conseqüència tots plegats tenim l’oportunitat de fer-ho realitat.

Prenent com a referencia a l’agenda 2030 de l’ONU del 2015, es manifesten dos canvis rellevants: el consens, per part de tots els països sobre el punt d’inflexió i no retorn en el que es troba el planeta i la urgència en actuar i la constatació de estructurar una comprensió integrada dels fets per a entendre les connexions entre els diferents àmbits (manca de matèries primeres, patrons de consum, clima, reivindicacions laborals, riscos financers...) que permetin l’elaboració d’estratègies de recorregut llarg i a l’aparició de lideratges responsables per a cercar solucions globals amb el suport d’una visió sistèmica lluny del pensament lineal. Més enllà del cost de les transformacions necessàries, cal analitzar quin és el cost de no actuar o de fer-ho massa tard.

Així mateix, la narrativa sobre la sostenibilitat és present a l’informe de l’Agenda 2030 (ODS) i és present arreu, incloses les empreses dels tres sectors. En realitat es parteix del convenciment per al canvi, però la realitat es que es fa a velocitat lenta en la planificació i implementació d’accions fèrtils i tangibles.

La FP no és una alternativa de menor qualitat que els estudis acadèmics, sinó un camí més efectiu que uns altres cap a l’ocupabilitat

La visió estratègica ha d’estar dirigida als fonaments dels canvis estructurals que afectin a l’itinerari vital de la ciutadania en els vessants econòmic i polític, aportant protagonisme als contextos social i productiu a mig-llarg termini.

En la formació s’escau tenir molt clars els referents prioritaris per dirigir les accions amb la metodologia i estratègies pertinents. Aquets són: Coneixement de l’empresa. Execució de la prospectiva professional. Atenció als canvis en els perfils professionals. Orientació professional i acadèmica. Organització i desenvolupament tàctic de la F.P.

En una societat on el progrés econòmic depèn cada vegada més de la qualificació dels seus professionals, la formació professional és un dels elements clau a tenir en compte, com a evidència el fet que fins i tot en un país com el nostre, amb una tradició eclipsada sobre la Formació Professional, les titulacions de F.P. siguin les més demandades al mercat de treball, superant la sol·licitud de titulats/des universitaris,

Al sector laboral ja s’evidencia de quelcom que ja era clar i cert per als professionals des de fa temps, i que semblava impossible de traslladar a la realitat laboral i social: la formació professional no és una alternativa de menor qualitat que els tradicionals estudis acadèmics, sinó un camí més efectiu que uns altres cap a l’ocupabilitat i un factor determinant de la productivitat i competitivitat empresarial i laboral.

Reconèixer aquesta nova situació no significa que s’ha d’ignorar la situació actual de la Formació Professional a Espanya, ja que segueix en xifres desfavorables en comparació amb altres països del nostre entorn.

Són necessàries polítiques proactives per aconseguir la transformació de la FP actual en la què necessitem, i això suposa apostar (i invertir)

És lògic conèixer els atributs i factors que fan més atractiva la F.P. i que permeten superar la seva percepció com alternativa de segona pels estudiants.

L’estreta vinculació d’aquest sistema formatiu amb el món laboral, l’ocupabilitat i la possibilitat de gaudir de pràctiques laborals formatives durant els cicles d’F.P. són dos elements importants amb una oferta variada d’especialitats titulades. Tots dos són factors significatius, només analitzant com l’impacte de la crisi de 2008 sobre l’ocupació ha influït en les taxes de matriculació en F.P. al nostre país, però sense un canvi en la percepció social d’aquesta opció formativa és possible que, en un mercat laboral menys problemàtic, la situació es pogués revertir.

Un canvi profund en la percepció i la valoració social de la F.P. garanteixen un futur diferent. En aquest sentit, resulta evident que aquest futur no es pot refiar només als canvis legislatius, com l’esperada publicació, al març d’aquest any, de la Ley Orgánica de Ordenación y Integración de la F.P. sinó que necessita una aposta decidida per mesures que promoguin el canvi de la percepció social de la F.P. i de les actituds de la població cap aquests estudis en els següents temes: Consciència del valor utilitari i competitiu de l’FP per a l’ocupabilitat actual i futura dels ciutadans, per contrast amb altres alternatives més acadèmiques. Percepció de l’F.P. no només com una opció puntual, sinó com part d’un itinerari, una carrera professional que permet l’adaptació i l’actualització al llarg de la vida, i l’accés a estudis universitaris. Desvinculació de la Formació Professional amb la classe social, atès que, en gran mesura, i excepcions, aquesta és percebuda com una opció per als fills i filles de la classe treballadora. Ruptura dels estereotips de gènere, que determinen una distribució desigual d’homes i dones en els diferents títols i famílies professionals.

En relació aquesta temàtica, cal indicar a títol d’exemple la Rrecomendación del Consejo de la U.E. de 24/11/20 sobre la educación y formación profesionales (EFP), en la qual s’explicita abastament com s’ha configurat la F.P. a la U.E., i d’entre tots els elements que determina (23) és molt significatiu el següent: Los sistemas de EFP de alta calidad e innovadores proporcionan a las personas capacidades para el trabajo, el desarrollo personal y la ciudadanía, que les ayudan a adaptarse y contribuir a la doble transición ecológica y digital,...

Són necessàries polítiques proactives en aquest sentit, per aconseguir la transformació de la Formació Professional actual en la què necessitem, i això suposa apostar (i invertir) en el coneixement general i específic d’aquests ensenyaments, en la difusió d’una imatge positiva i ajustada a la realitat pels mitjans de comunicació i, sobretot, en processos d’orientació acadèmica i professional, a més d’informació, en edats primerenques, a la secundària obligatòria (ESO).

Conclusió: la F.P. «Sí o sí!».

Comentarios
Multimedia Diari