La preservació urgent de la platja Llarga de Tarragona

D’ençà de les darreres tempestes, Glòria el gener de 2020 i Filomena el gener de 2021, de forma recurrent, cada hivern i primavera assistim a fortes llevantades que guanyen freqüència i intensitat i han esdevingut una seriosa amenaça per a la integritat i la resiliència de la platja Llarga de Tarragona.

L’estat de degradació de la platja Llarga és alarmant i s’accelera exponencialment a conseqüència de l’emergència climàtica, l’erosió i l’augment del nivell del mar. La quantitat de sorra sedimentada a la platja va disminuint any rere any i si no se n’aportés en camions des de la platja de la Paella de Torredembarra, la regressió encara seria més dramàtica.

Les causes d’aquesta situació estan prou estudiades. Per començar la interrupció de les dinàmiques naturals de transport de la sorra al litoral. Una dinàmica transversal d’arena fa que les platges retrocedeixin a l’hivern i per les llevantades, i creixin a l’estiu; aquestes dinàmiques es complementen amb un transport longitudinal de sorra de nord a sud, que es veu interromput pels espigons dels ports esportius i industrials (ampliacions dels ports de Torredembarra i Tarragona). La creació d’esculleres de pedra produeix un impacte més gran perquè són murs rígids que redirigeixen les marees i traslladen els danys a altres zones.

D’altra banda, la manca d’aportació de nous sediments, que queden retinguts als embassaments (per exemple la presa del Catllar que segresta el riu Gaià).

Cal no anar contra corrent de les dinàmiques naturals. Les estructures rígides construïdes al llarg del litoral es trenquen si l’embat de les ones és prou fort, mentre que les flexibles com els bancs de sorra i les dunes s’adapten molt millor. És constatable com han resistit les zones amb dunes de la platja Llarga i com no ho ha fet la zona litoral davant del càmping de Les Palmeres.

No es pot tornar a errar com s’ha fet fins ara col·locant rocalles i saques de sauló de pedrera al bell mig de les dunes (de material de plàstic no biodegradable). Això és una clara agressió al sistema dunar, ecosistema vulnerable protegit per la Directiva europea d’hàbitats 92/43/CEE, que podria ser constituïu d’un presumpte delicte ambiental.

Hem d’apostar per la conservació del litoral i abandonar polítiques que afavoreixen la massificació turística. S’ha de regenerar la primera línia de defensa del litoral que són les praderies marines de fanerògames, de posidònia i gram marí, praderies que gairebé han desaparegut a causa de la pesca d’arrossegament, els dragats de sorra per a regenerar platges, l’ancoratge d’embarcacions, la contaminació, l’increment de la terbolesa i la pèrdua de qualitat de l’aigua del mar.

La recuperació de les praderies esmorteiria la virulència de l’embat de les tempestes i és per això que cal crear un santuari marí perquè no fondegin els vaixells a la zona corresponent. Cal també protegir els sistemes de duna i rere-duna, amb les seues llacunes i els boscos litorals de savina, pi blanc i alzina. La restitució de la platja al seu estat natural pot exigir l’extracció d’estructures de formigó, i en definitiva ens aboca a abordar la deconstrucció i desurbanització de les zones litorals massa antropitzades. La regeneració i renaturalització de tota la línia de dunes dins de la zona de servitud maritimoterrestre, i l’alliberament de tots els elements físics que l’ocupen, ha de servir per a protegir, embellir i salvar la platja Llarga.

És una reivindicació històrica la demolició parcial de l’embassament de Repsol per tal de restablir el règim ecològic al riu Gaià, de manera que tornin a fluir els sediments inherents cap al litoral. Cal un control estricte dels emissaris submarins d’aigües residuals urbanes i industrials, i s’han de crear bypass o vies de derivació per a mobilitzar les arenes que queden aturades per espigons i ports. Finalment, caldria estudiar la disposició de biòtops submergits per amainar els corrents a fi d’afavorir la sedimentació de sorra.

És en aquesta línia que tornem a demanar a les administracions públiques amb competències en la matèria l’elaboració i desplegament d’un pla integral de protecció, ordenació i recuperació del litoral tarragoní, que sigui executiu, amb compromisos i pressupostos concrets d’actuació. Aquest Pla ha de ser consensuat amb la ciutadania en el marc d’una taula de diàleg social, segons la nova Llei 8/2020 de 30 de juliol de protecció i ordenació del litoral, en definitiva en el context d’una reflexió sobre un model de litoral que permeti compatibilitzar els diferents usos existents amb la preservació del medi natural.