Aquesta és una frase que escolto sovint quan faig saber al meu interlocutor no reusenc que, tot i viure i treballar a Barcelona, jo soc de Reus. Fent veure tot seguit, amb un posat mig despistat, que no acabes d’entendre la pregunta, és quan l’interlocutor, tot generós, t’afalaga les oïdes i et diu que sempre es troba gent de Reus a organismes, congressos, entitats, reunions, etc. És exactament el que, un cop més, em va succeir fa un parell de setmanes durant un sopar amb empresaris a Madrid quan a la directora general a Espanya d’una multinacional farmacèutica, amb qui compartia taula amb altres persones, se li va escapar davant tothom aquesta exclamació.
Aquest gener 2025 celebrem la XI Trobada de Reusencs i Reusenques fora Vila, tot just en el 25è aniversari de la I Trobada que es va celebrar un gener de l’any 2000. Recordo perfectament, tenint jo només 30 anys, haver llegit la notícia d’aquesta I Trobada a la premsa local i haver quedat realment orgullós en veure el llistat de reusencs i reusenques rellevants que acudien d’arreu a la primera convocatòria cursada per l’aleshores alcalde Lluís Miquel Pérez. Uns assistents dipositaris, de nou, del llegat que ens van deixar els pioners en provocar l’exclamació que encapçala aquest escrit. I també recordo haver comentat la notícia amb el meu pare, que també fou alcalde de la ciutat i que, com succeeix a moltes famílies reusenques, és qui em contagià aquesta passió per la nostra ciutat i amb el que sempre compartíem notícies d’actualitat reusenca.
Any rere any, fins a aquesta XI Trobada, els Reusencs i Reusenques fora Vila s’han anat reunint seguint successives invitacions de l’alcalde Carles Pellicer i ara de l’alcaldessa Sandra Guaita.
Estem davant d’una genial iniciativa ideada per Antoni Pont, Il·lustre Fill Adoptiu de Reus, que un cop més va demostrar amb èxit una impagable capacitat de convocatòria i, sobretot, de reusenquisme pur. Fa un parell d’anys em va preguntar si el podia anar substituint en aquesta agraïda i divertida tasca de coordinar aquestes Trobades i, per tant, durant aquest temps he tingut l’honor i el plaer de veure la seva impressionant capacitat de treball i de com rumia constantment, sense aturar-se mai, noves idees i propostes d’incorporacions amb absoluta voluntat d’unir i sumar. Una autèntica explosió de reusenquisme que com a reusenc i, sobretot com amic, li estic ben agraït.
Gràcies a tots els que feu possibles aquestes trobades, reusencs i reusenques!