Crec que podem coincidir que l’eslògan ‘tenim pressa’, que una part rellevant de l’independentisme va escollir com a bandera de com s’havia d’assolir la independència del nostre país, va ser un error important de tot el procés, un més de molts, però segurament dels més determinants.
Però ara no els vull parlar del procés, el que vull ficar de manifest és que aquesta frase no deixava de ser un reflex del valor de la immediatesa que prima avui en la nostra societat, i que des de la meva perspectiva, ens perjudica molt com a individus i sobretot com a col·lectivitat.
És evident que durant els darrers anys, especialment durant l’última dècada, s’ha imposat que tots els objectius, en tots els àmbits, tant personals com socials, s’han d’assolir ràpidament, quasi de forma immediata. De fet, sembla que l’únic que importa és el curt termini, i que els escenaris, que tant ens agraden als economistes, del mitjà i llarg termini, ja no importin a ningú.
Si ens aturem a pensar, a la que ens despistem, la immediatesa i la rapidesa s’han apoderat de les nostres vides. Tenim pressa en tot. Hem de viure a l’instant i intensament. Hem d'aprendre del que sigui, acceleradament. Ens agrada el menjar ràpid. Volem estudiar i aprovar ràpidament. Hem de viatjar a com més llocs millor, malgrat que només tinguem temps fer una foto per les xarxes socials. Hem de llegir de forma accelerada, encara que se’ns escapin molts matisos. Cal ser els primers a conèixer les notícies, malgrat això no signifiqui estar ben informats. Les companyies han de créixer i tenir benèfics ràpidament, si no, no són bons projectes empresarials. I fins i tot, els missatges de WhatsApp els hem d’escoltar a doble velocitat per no perdre temps. I així podríem omplir unes quantes pàgines d’aquest diari.
La sacralització del ‘tenim pressa’ en tot, que ens fa viure la vida de forma accelerada i buscant només els resultats a curt termini, també s’ha apoderat des del meu punt de vista de la forma de fer política. Quan aquesta de forma d’actuar i treballar, buscant i prioritzant els resultats immediats, i pensant exclusivament en les pròximes eleccions, es generalitza, a diferència d’altres moments, la societat té un problema molt greu.
Aquesta forma de procedir, té conseqüències rellevants. En l'àmbit personal, valorar només els èxits ràpids, fa que es perdi el valor del treball i l’esforç constant, i perseverant, i que s’incrementin les frustracions, així com el sentiment de fracàs i desànim. I col·lectivament, quan es busca només assolir objectius immediats, es treballa de pressa, que sovint és sinònim de malament. Quan s’actua sense planificació, projecte de futur, i preparació necessària, i sense pensar en el mitjà i llarg termini, els resultats no són bons ni per la generació actual, ni òbviament tampoc per les següents. La falta de generositat i solidaritat intergeneracional és un dels principals defectes que pot patir una societat.
Si un aspecte sempre intentava explicar als meus companys quan era alcalde o diputat, era precisament que teníem, i crec que així ho vam fer, que treballar en un projecte de ciutat o país a llarg termini, i que no tots els projectes que iniciàvem nosaltres els havíem de finalitzar, ja ho faríem d’altres posteriorment, malgrat que les urgències històriques sempre collen. Vull pensar que els votants també valoren que es treballi pel futur. No es tracta exclusivament d'acontentar als ciutadans d’avui, sinó també pensar amb els ciutadans futurs, els fills i nets dels actuals electors, perquè puguin viure en una ciutat o un país millor.
La història ens demostra també que estem equivocats en actuar només per assolir objectius curtterministes. Quantes fites, objectius, o obres no s'hagueren assolit sense la visió, constància i la voluntat de treballar de forma perseverant a mitjà i llarg termini?
Avui vull reivindicar i fer valdre, el treball fet amb perspectiva i visió de futur, buscant resultats a mitjà i llarg termini, sense presses, tampoc sense dilacions. Aquesta forma d’actuar és realment la transformadora en l'àmbit individual i social. Fent-ho així tindrem un millor país, i una millor societat avui, i sobretot en un futur.