<iframe src="https://www.googletagmanager.com/ns.html?id=GTM-THKVV39" height="0" width="0" style="display:none;visibility:hidden">
Whatsapp Diari de Tarragona

Para seguir toda la actualidad desde Tarragona, únete al Diari
Diari
Comercial
Nota Legal
  • Síguenos en:

TikTok i Trump: una batalla entre política i xarxes socials

22 enero 2025 20:48 | Actualizado a 23 enero 2025 07:00
Alba Maydeyu
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

El 2020, Donald Trump afirma: «TikTok podria estar enviant dades dels nostres ciutadans al govern xinès, i això és una amenaça que no podem ignorar.» Aquestes declaracions marquen l’inici d’una batalla política llarga amb implicacions més enllà del debat sobre la seguretat tecnològica.

L’episodi il·lustra com una empresa tecnològica pot esdevenir escenari clau del debat polític i com els governs poden veure’s condicionats per l’opinió pública i els interessos econòmics en l’era digital: la tecnologia pot transformar la percepció i les prioritats de les comunitats.

Des de finals del 2019, l’administració Trump va expressar mantes vegades que TikTok representava un risc per a la seguretat nacional. L’aplicació, deien, recopilava dades personals com ubicacions, patrons de navegació i contactes, que podrien ser utilitzades pel govern xinès per espionatge o influència política. Es va proposar prohibir la plataforma als EUA, mesura que va ser bloquejada pels jutges.

Quan Joe Biden va arribar al poder, molts van pensar que revertiria les mesures de Trump. Tanmateix, l’administració Biden va mantenir el veto a TikTok, amb l’argument que la inquietud per la seguretat nacional encara era vàlida. Biden va donar un ultimàtum a ByteDance, l’empresa matriu de TikTok: abans del 19 de gener del 2025 havia de vendre les seves operacions als EUA a una entitat de propietat nord-americana. La prohibició total de TikTok va ser bloquejada pel sistema judicial amb l’argument que el govern no havia demostrat prou el perill imminent que suposava la plataforma.

Paral·lelament, la percepció pública va anar canviant. Segons un estudi de Pew Research Center, el suport per a la prohibició va disminuir significativament, ja que molts usuaris preferien mantenir l’accés a la plataforma malgrat els riscos potencials.

Aquest canvi va tenir implicacions polítiques. Els usuaris, especialment els més joves, van prioritzar l’accés al contingut creatiu i a les connexions socials que TikTok oferia, malgrat les preocupacions de seguretat. La popularitat de Trump, en part pel seu discurs ferm contra TikTok del 2020, va augmentar entre certs segments de la població. Tanmateix, la implementació del veto va provocar una gran indignació pública. TikTok va emetre un comunicat criticant el govern dels EUA per la prohibició, posicionant-se com una víctima de les disputes polítiques. TikTok suma prop de 150 milions d’usuaris als EUA, gairebé la meitat de la població del país, cosa que subratlla l’impacte potencial de la plataforma en el debat públic i polític.

Cinc anys després, en un moviment sorprenent, Trump va anunciar que bloquejaria el veto si tornava al poder. Aquest canvi de postura podria respondre a una estratègia política per captar el suport dels votants més joves, un grup demogràfic essencial per assegurar les seves possibilitats de reelecció. Alineant-se ara amb els interessos de la plataforma que anteriorment havia criticat, Trump va reforçar el seu vincle amb una audiència digital influent. En un gest simbòlic, TikTok va reconèixer el paper del llavors candidat republicà, qualificant-lo indirectament de «salvador».

El 19 de gener de 2025, TikTok va tancar temporalment les seves operacions als EUA en resposta al veto. Tot i això, poques hores després, l’aplicació va reaparèixer amb un missatge destacat que deia: «Gràcies al lideratge del president Trump, TikTok torna per connectar milions de persones als Estats Units. Junts continuarem inspirant i compartint creativitat.» Aquest moviment va reforçar la narrativa que l’expresident havia estat clau per preservar l’accés a la plataforma, un fet que va tenir un fort impacte mediàtic.

Aquest cas manifesta com la interacció entre la política i les grans empreses tecnològiques pot esdevenir un joc d’influència mutu, amb conseqüències profundes tant per als governs com per als ciutadans. El cas TikTok exemplifica com el poder de les xarxes socials pot modelar les opinions públiques i influir en les decisions governamentals. Quan una plataforma tecnològica s’utilitza per influir en milions de persones, els riscos es fan evidents: què passa si les dades són mal utilitzades? Què passa si l’opinió pública impedeix accions necessàries per motius de seguretat?

A més a més, evidencia que figures polítiques com Trump poden capitalitzar aquests conflictes, transformant la controvèrsia en una oportunitat per reforçar la seva popularitat.

Finalment, el cas ens deixa amb una pregunta inquietant: qui assumeix la responsabilitat si l’algoritme d’una plataforma acaba causant danys socials o polítics?

Per abordar aquests reptes en el futur, els governs haurien d’establir mecanismes de regulació més clars i transparents per supervisar les grans tecnològiques. Al mateix temps, els ciutadans necessiten educació digital per comprendre els riscos i els beneficis de les plataformes, assegurant que l’ús de la tecnologia es faci de manera conscient i responsable. Aquesta és una pregunta que tant els governs com els ciutadans hauran de considerar a mesura que la influència de la tecnologia segueixi creixent.

Comentarios
Multimedia Diari