Una ciutat amb 'mala sombra'

L’Agència Europea del Medi ambient (EEA en anglès) ha publicat l’estudi sobre «efectes i impactes clau del canvi climàtic en les principals regions biogeogràfiques d’Europa». Les previsions per la «regió biogeogràfica mediterrània» on nosaltres vivim no són, precisament, optimistes: més sequeres, més incendis, més inundacions... però també menor disponibilitat d’aigua i, destaco especialment, major nombre i freqüència de les onades de calor.

El personal fredolic farà broma amb això del problema de les calors excessives, però convé recordar que la sobremortalitat associada a les onades de calor ronda el 3% en els grups de risc (l’associada a les onades de fred és del 3,8%). A banda d’altres riscos, com l’increment de consum energètic relacionat amb la refrigeració, que a Espanya supera el de la calefacció des de fa diverses dècades. L’electricitat no va barata, recorden?

Com es pot mitigar (‘impedir’ és ja inaplicable) l’escalfament? Es tracta d’aplicar unes mesures globals que depenen de grans acords internacionals en els quals ni les administracions regionals i locals, no diguem els ciutadans, hi tenim gairebé res a dir. Però el conjunt d’estratègies per enfrontar el repte sí que inclou un bon grapat d’accions locals, senzilles, barates i, per tant, factibles a escala domèstica. La idea és que no puc evitar que el sol escalfi molt a l’estiu, però em puc posar un bon tendal a la terrassa.

Per desgràcia, no sembla que a Tarragona ens prenguem massa seriosament la cosa. Aquest hivern han estat contundentment podats els arbres de la Rambla Nova, entre els eixos Unió-Sant Francesc i Adrià-Sant Agustí. Era el primer tram que es va reordenar a primers dels vuitanta. Les venerables tipuanes havien crescut prou com per a tocar-se les copes de les fileres enfrontades creant un agradable túnel verd, una ombra esplèndida i gratament eficaç per minorar excessos de canícula. Tal com passa en infinitat de ciutats europees i americanes, moltes d’elles menys assolellades que la nostra, per cert. Doncs s’ha acabat, algú ha dit ‘prou’ i, a diferència de mi, pot posar en acció diverses serres mecàniques. Ariadna F. Clols, experta forestal vallenca, confessava la seva tristesa i estupor des de les pàgines del Diari de Tarragona del 15 de febrer, per les podes agressives, excessives i absurdes a què són sotmesos els arbres en la majoria de ciutats espanyoles. Per desgràcia, Tarragona no crea cap excepció, al contrari, consolida la norma en fets com l’esmentat i bastants altres en una temporada rica en podadors sense límits. A Tarragona, la molt millorable gestió d’unes zones verdes més aviat escasses empitjora en el cas dels arbres en una mena de fatalitat de la qual cap govern municipal sembla que tingui capacitat, ni potser idea, de sortir-se’n.

Exemples sobren: la gran avinguda d’accés a l’estadi principal, en construcció molt avançada, del complex esportiu de Campclar compta ja amb quatre fileres de palmeres. Una espècie elegant, però pèssima per fer ombra. Estarà refrigerat l’estadi? Serà necessari, els pobres espectadors hauran suat la cansalada per arribar-hi. No es reposen exemplars perduts en algunes arbredes emblemàtiques, com el Zig-zag, Balcó, l’Oliva (què entendran per sostenibilitat alguns?). Tampoc se’n planten a les immenses calbes desèrtiques d’alguns ‘parcs’ (Francolí, Central), inaugurats fa un grapat d’anys.

Proposo un càlcul ràpid: si el túnel verd de la Rambla ha trigat uns trenta anys en aparèixer, cal esperar un termini semblant en regenerar-se. Per tant, tinc un nombre considerable de possibilitats de no poder tornar-lo a veure mai més. Ni tampoc vostè que em llegeix.

Vaja!, hi ha coses pitjors, cert, però entendran que no doni les gràcies als edils responsables.