150 anys de la mort del mecenes del Cementiri

El Cementiri General de Reus té una perllongada trajectòria, a través de la qual es difon la cultura funerària –canviant al llarg dels anys a la ciutat–, així com un relat de la seva història, des de l’àmbit social –amb les preocupacions del moment en què va crear-se– fins a l’acollida d’un gran espectre ideològic.

Enguany, fa 150 anys de la mort i de la lectura del testament del seu mecenes principal, Josep Sardà i Cailà. La figura de Sardà pertanyia a un estol d’homes que va canviar la història de Reus, tant des de fora, amb Eduard Toda i Joan Prim; com des de dins, amb grans referents com l’esmentat Sardà, Bartrina i Fortuny.

L’any vinent, en farà també 150 anys de la construcció de l’equipament gestionat per Serveis Funeraris de Reus i Baix Camp, el qual disposa de prop de 13.000 sepultures, ocupa fins a 7,5 hectàrees i ha acollit un parell d’ampliacions.

Per parlar del Cementiri, però, cal posar en context el concepte de la mort a la societat. «Abans hi havia més proximitat amb el traspàs que no pas ara. L’apropament era físic. Al segle XII el cementiri era al nucli de la ciutat, per exemple. Val a dir, que aquesta llunyania està canviant», destaca la representant dels Serveis Funeraris de Reus i Baix Camp, Montserrat Flores.

La també historiadora, de fet, va elaborar farà 15 anys l’any vinent (i juntament amb Marta López), el llibre El cementiri general de Reus (Pragma edicions, 2005), on va copsar el coneixement de l’àmbit funerari de la ciutat amb l’objectiu de conèixe’l millor i poder elaborar accions pedagògiques per valorar-lo en un futur proper. Molt abans també va elaborar un estudi sobre Els antics cementiris de Reus (segles XII-XVIII) a les Publicacions de l’Arxiu Municipal de Reus (Reus, 2002).

Ciutat pionera en molts sentits

La concepció de la mort ha marcat una sèrie de canvis en la ubicació que han patit els cementiris que hi ha hagut a la ciutat (deixant de banda aspectes com ara la manca d’espai –en registrar-se més esperança de vida– o aspectes de sanitat més endavant). Hi ha hagut fins a quatre emplaçaments diferents. Val a dir, que no només hi va haver equipaments funeraris generals, també hi va haver de particulars. El Cementiri General de Reus va ser el primer de naturalesa aconfessional de tot l’Estat, distingeix Montserrat Flores. «És un tret que l’ha distingit i no va ser pas per casualitat. Va ser una innovació i esdevé una translació molt clara del que era Reus en aquell moment. Així es va mantenir fins al 1939, tret que té molt de mèrit, ja que eren temps convulsos. Aquesta voluntat laïca el caracteritza com a equipament (no té res a veure amb l’àmbit de les sepultures, on cada familiar/particular hi pot lluir els símbols que vulgui, depenent amb les seves creences)», afegeix.

Per aquells vols, tot s’ha de dir, la ciutat també es «va distingir com a pionera a l’Estat per la implantació d’altres institucions necessàries, com la del matrimoni i registre civil», remarca l’experta. A més, l’Ajuntament va aprovar la llibertat de cultes, una voluntat d’avançar cap a «una societat laïca, igualitària i fraternal, els valors republicans del moment», apunta. Aquest caràcter fa que aquest cementiri marqués una evolució innovadora del concepte, que perviu en el temps.

Divulgació i premis

Sota el lema ‘un patrimoni viu’, on el propi equipament esdevé un testimoni històric, el Cementiri ha passat a ser no només patrimoni material, sinó també immaterial: transmet –com diu la historiadora– «costums, creences i rituals que són dignes d’estudi». «Hem de fer una mirada cultural de tot el que ha canviat», diu.

El Cementiri General de Reus també ha traspassat fronteres. Aquest octubre de 2019 va rebre el guardó al tercer millor de tot l’Estat al certamen que organitza la revista Adiós per votació popular, el Concurs Cementiris d’Espanya, on va assolir la tercera posició en les categories millor monument, amb el recent rehabilitat Mausoleu del General Prim; i, millor activitat de portes obertes, amb la iniciativa de les visites nocturnes que s’hi duen a terme al Cementiri.