Reus apel·la «l’esperit emprenedor» per sumar-se a la lliga de la innovació

Reus rema a favor de la ciència i la innovació. Així ha quedat constatat aquest dilluns en el moment en què s’ha formalitzat l’entrada a la xarxa de les 122 ciutats més innovadores al conjunt de l’Estat. L’auditori de FiraReus, al Tenoparc, ha acollit el lliurament de les distincions atorgades pel govern espanyol a les 22 noves incorporacions de l’última tongada. Al marge de Reus, s’ha reconegut l’esforç científic i tecnològic de ciutats com Bilbao, Burgos, Alcorcón, Getafe o Huelva. L’alcaldessa, Sandra Guaita, ha destacat «l’esperit emprenedor» que identifica Reus «des de fa segles». «Reus era innovadora quan no sabíem què volia dir», ha dit Guaita.

La candidatura de Reus es fonamenta en 69 projectes innovadors que estan configurats per «donar millor servei a la ciutadania», explica el consistori, i que s’agrupen entre 3 blocs: ciutadania, organització i empresa. Tot aquest gruix d’iniciatives tenen previstes una inversió de gairebé 80 milions d’euros. Per al consistori, el fet d’incloure’s al grup de municipis innovadors permetrà participar en projectes col·laboratius en l’àmbit de la ciència i la innovació, «als quals costaria accedir si no es formés part de la plataforma». Entre els projectes destacats, hi ha el Hub Foodtech & Nutrition, el Reus Living Lab, els estudis de Medicina i Nutrició de la Universitat Rovira i Virgili o la Incubadora TIC.

En aquest sentit, Guaita s’ha mostrat orgullosa de la fita aconseguida, per bé que ha explicat que «la distinció no és mèrit d’aquest govern», sinó «fruit del treball de molta gent que ens ha precedit». Per a l’alcadessa, format part d’aquest grup de ciutats implicar «canviar la manera de treballar i de veure les nostres ciutats», així com una «eina molt útil per millorar la vida de la nostra gent».

Un concepte ampli de la innovació

Les disticions les reparteix el ministeri de Ciència, Innovació i Universitats. Per al govern espanyol, formar part d’aquest xarxa ajuda el sector tecnològic, sinó també àmbits vinculats a l’economia i els drets socials. De fet, la candidatura reusenca és un estímul per ajudar a superar un concepte massa simplificat de la innovació, tradicionalment vinculada a les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC). Per exemple, innovació també és promoure habitatge compartit entre gent gran per combatre situacions de soledat en una societat cada cop més envellida.

En boca de la secretària general, Teresa Riesgo, ha remarcat que els premiats són «municipis inquiets amb alcaldes motivats». «Hem d’aconseguir que la xarxa sigui una generadora de ciutats més netes, segures, inclusives i verdes», ha afirmat Riesgo, que ha afegit que la Red Innpulso és «un fòrum de trobada i un espai on podem compartir experiències que, sense aquesta, no es podrien fer». A més, ha recalcat que els problemes de la ciutadania «sempre se solucionen millor amb cooperació i en base al coneixement i la capacitat d’innovació».

Els municipis, «motor de canvi»

També ha pres la paraula la consellera de Recerca i Universitats de la Generalitat, Núria Montserrat, que ha situat Reus com a «epicentre de la innovació» i ha subratllat un futur en què «la ciència, la tecnologia i el talent han de ser les palanques per fer la societat més justa, més verda i més competitiva». A més, ha atribuït al reconeixement un doble valor: «la capacitat dels ajuntaments per generar ecosistemes d’innovació» i com a reforç de «la idea que les transformacions importants germinen i afloren des del lideratge local». En aquest sentit, ha subratllat el compromís de la Generalitat per «intensificar la col·laboració de la Red Innpulso». Al seu torn, la presidenta de Red Innpulso i alcaldessa de Viladecans, Olga Morales, ha agraït la feina feta pels municipis reconeguts, a qui ha definit com a «motor de canvi» i ha destacat que s’esforcin «per dissenyar i aplicar polítiques públiques». «La innovació significa detectar necessitats i aplicar canvis en base a la ciència i el coneixement”.

Al marge de Reus, el ministeri també ha premiat, en la categoria d’entre 20.000 i 100.000 habitants, Arteixo, Aspe, Castro-Urdiales, Cieza, Granollers, La Rinconada, La Val d’Uixo, Manises, Manresa, Rota, Sant Joan Despí; i en la de ciutats de menys de 20.000 habitants, a Aller, Castropol, Genalguacil, Mundaka y Santomera.

La distinció té una validesa de quatre anys. Un cop transcorregut, els municipis han de sol·licitar la renovació mitjançant una convocatòria específica publicada pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats. Així, les ciutats han de demostrar que mantenen les condicions i requisits que van motivar la concessió inicial, així com una participació activa en la Red Innpulso, la xarxa de ciutats que promouen polítiques locals innovadores.

Sandra Guaita, contenta d’haver acollit el lliurament. foto: à. ullate

foto: àngel ullate