Preocupació per l’augment de violacions a Reus: de 5 a 31 des del 2016

Les denúncies per agressions sexuals amb penetració a Reus van a l’alça. Segons dades del balanç de criminalitat del ministeri de l’Interior, a la ciutat se’n van registrar 31 durant el 2024, que representen 11 casos més que el 2023, any en què se’n van consumar 20 –augment del 55%–. Respecte el 2016, aquesta tipologia de denúncies s’ha multiplicat per sis. Fa vuit anys, se’n van detectar tan sols 5 i la tendència, tal com s’observa al quadre estadístic, ha anat en augment en els darrers anys. Els juristes que es fan càrrec d’aquests casos donen fe de l’augment considerable –sobretot en els menors d’edat–, si bé l’atribueixen a la unió de diferents factors, com una major consciència social o un augment de la població. Ara bé, fan una crida a «no generar alarma social», segons els advocats consultats.

Al conjunt de la demarcació i a tenor d’aquestes dades, la ciutat de Tarragona és la que va acumular més agressions sexuals amb penetració al llarg del 2024 (34), per davant de Reus (31) i Salou (13). A El Vendrell se’n van denunciar 9, a Calafell 7, a Vila-seca 6 i a Cambrils 5, mentre que Tortosa se’n van registrar 3. En aquest sentit, val la pena posar en context i apuntar la diferència de població que hi ha entre els municipis.

Els juristes ho constaten

«Em quadren les dades perquè al torn d’ofici tenim clar que aquests delictes han pujat. No hi ha advocat que no n’hi hagi tocat algun», constata el president del Col·legi d’Advocats de Reus, Sergi Guillén, a les preguntes del Diari. De fet, segons la seva experiència als jutjats de Reus, Guillén alerta que s’han donat més casos en què «la víctima i l’agressor són menors d’edat» i afegeix a diferents factors: un major atreviment de les víctimes per denunciar situacions d’aquesta mena i un augment de la població. «Més persones, més delinqüència», apunta Guillén, que matisa que s’han de veure «en quin àmbit i en quin marc d’edat» es realitzen.

Aquestes denúncies es presenten a les comissaries de policia, per bé que, segons Guillén, «cal veure com han acabat els 31 procediments», ja sigui en arxivament, sobreseïment o s’han investigat. En cas que arrenqui la via judicial, el procés es pot allargar ben bé un parell d’anys. En qualsevol cas, el responsable del Col·legi a Reus fa una crida a «no generar alarma social».

Si bé s’apunta que el major grau de consciència pot haver multiplicat les denúncies, els juristes subratllen un canvi de tendència en l’àmbit jurisprudencial des de l’absolució de Dani Alves. «La tendència està canviant a partir de la teoria del consentiment i la valoració de l’actitud de la víctima», subratlla Guillén, en referència a altres sentències que ha conegut: «Si el missatge del no és no no és prou contundent, pot donar lloc a l’absolució». Això ja són figues d’un altre paner.

Els serveis municipals

En l’àmbit municipal, l’Ajuntament de Reus ofereix atenció específica a les dones a través de l’Àmbit d’Igualtat de l’Àrea de Serveis a les Persones i Drets Socials. Concretament, disposa de dos serveis especialitzats: el Servei d’Informació i Atenció a les Dones (SIAD) i l’Oficina d’Atenció a la Víctima (OAV).

El SIAD, ubicat al Casal de les Dones (plaça de la Patacada), ofereix informació, assessorament i acompanyament a les dones per tal que puguin exercir plenament els seus drets en tots els àmbits. El telèfon de contacte és el 977 010 672 i també s’hi pot accedir a través del correu electrònic: siad@reus.cat.

Pel que fa a l’OAV, dona suport a totes les persones víctimes de qualsevol tipus de violència. Es troba a la comissaria de la Guàrdia Urbana (avinguda Marià Fortuny). S’hi pot contactar presencialment o trucant al telèfon de la Guàrdia Urbana i marcant l’extensió 2318. Aquest mitjà està a l’espera de saber quants casos s’han atès des d’aquests serveis municipals.

Delictes a l’alça i a la baixa

En el balanç de criminalitat aportat pel ministeri de l’Interior hi destaquen altres infraccions penals que han pujat en el darrer any. Les infraccions penals registrades a les comissaries han pujat un 7% (de 5.763 el 2023 a 6.169 el 2024) i, entre aquestes, val la pena ressaltar l’augment percentual dels delictes relacionats amb ciberdelictes (+103%), el tràfic de drogues (+95,5%), els delictes greus de lesions i baralla tumultuària (+35,9%). Entre els delictes més comuns, hi ha el furt (de 1.1001 a 1.193) i els robatoris amb força, violència i intimidació (737 a 642). Sobre el furt, Guillén diu que es tracta de «violència gratuïta i innecessària». A l’altra costat de la moneda, les infraccions que van a la baixa són els assassinats consumats (cap el 2024), els robatoris amb força a domicilis i botigues (-24,7%), les estafes informàtiques (-9%) i la resta de delictes contra la llibertat sexual (-7,7%).

En aquest sentit, el Col·legi d’Advocats confirma que l’augment de la criminalitat registrada a partir dels assumptes penals que van absorbir els advocats del torn d’ofici. Durant el 2023, els lletrats van atendre 3.439 casos, mentre que l’any passat la xifra pujar als 3.967, cosa que representa un pujada del 13,4%. En la línia de l’explicat anteriorment, les assistències a menors van passar dels 240 als 295 (+18,6%). Per tot això i en consonància amb les dades del govern central, Guillén assenyala que el tràfic de drogues és el delicte que més va a l’alça: «Som un territori on hi ha més plantacions de marihuana de tot l’Estat i estem competint amb la Costa del Sol». Tot i les dades, els juristes recorden que «els índexs de delinqüència encara són baixos» en comparació a altres països. «Vivim en un dels països més segurs del món», rebla Guillén.